Ulls esbatanats

Big Eyes no és una pel·lícula que deixi gaire rastre per si mateixa.

Té la seva gràcia, des d’un punt de vista feminista, però no crec que les feministes la tinguin en compte més enllà de la primera impressió.

Té la seva gràcia, des del punt de vista dels burtonians, però a hores d’ara els burtonians ja deuen evitar parlar-ne.

Té la seva gràcia, des del punt de vista dels artistes plàstics, però segur que els artistes gràfics estan ja buscant nous estímuls.

Té la seva gràcia, des del punt de vista del documental cinematogràfic, però s’assembla massa a una historieta amb l’etiqueta que diu que està basada en fets reals.

Té la seva gràcia, des del punt de vista de càsting, però tots els actors estan buscant noves ofertes en els mercats locals dels dissabtes.

Ha estat la pel·lícula d’aquest Nadal, però no ha estat motiu de debat especialment productiu. Ens ho hem mirat amb ulls petits.

Balcó de Nadal

Acabades les festes, és el moment de fer balanç.

Suposem, d’entrada, que al balcó hi teníeu una senyera. No pas una estelada, que és molt separatista i no representa la Societat Civil Catalana, tot i que ha estat gràcies a l’estelada que l’esmentada Societat Civil ha acollit la senyera com a pròpia, ves per on.

Doncs quan arriba el desembre, al costat de la senyera, hi heu de posar un calendari d’advent. Si sou ecologistes hi heu de posar llavors i altre menjar pels ocells a dins de les butxaques del calendari.

Perquè la senyera i el calendari no quedin orfes hi podeu posar llumetes, un arbre de Nadal, un ninot de neu, un caganer, etcètera. Tot depèn de les mides del vostre balcó.

A mig mes, ja us podeu començar a plantejar de penjar el Pare Noel. N’hi ha que van amb escala i n’hi ha que pugen a ràpel, tot depèn de la intrepidesa del vostre Father Christmas. Potser haureu d’enretirar alguna de les coses que hi havíeu posat. Cal també posar-hi uns quants mitjons, grossos i amb vetes de colors vistosos.

Després del 24 hauríeu de treure el Pare Noel i els mitjons i el Calendari d’Advent. És el moment de penjar el tió del revés –ja que segurament no teniu llar de foc on cremar-lo–. Alerta: no en pengeu un de debò que si caigués sobre un vianant, amb la indemnització, us jugueu els Nadals dels propers anys.

El 28 ja podeu treure el tió i penjar-hi una llufa. Si esteu molt cremats amb el procés sobiranista el podeu penjar directament sobre la senyera. També hi ha la possibilitat d’elaborar la llufa amb tots els dècims i participacions de loteria que no us ha tocat. Segurament us donarà per fer no una llufa sinó tota la sanefa, que també queden molt decoratives en el balcó.

Després de Cap d’Any haureu de tornar-hi a fer lloc per penjar-hi els tres reis. Hi podeu afegir patges i fins i tot en Fumera. En el cas de penjar totes les figures es recomana de posar etiquetes identificatives, que és un bon suport per als pobres vianants que no els hi ha caigut el tió a sobre.

En els propers anys potser també haurem de comprar representacions de la Fada Befana, i aleshores no caldrà treure els mitjons del balcó, fins i tot en el cas que hagués passat el Noel. I és que la Befana també fa servir els mitjons per posar els regals, i a més t’escombra el balcó entre l’aterratge i el posterior enlairament.

I tal dia com avui ja podreu treure-ho tot i és cosa vostra saber què hi podeu posar per cridar una mica l’atenció.

Bé, l’any que ve farem suggeriments de decoració per a tots aquells que no tenen balcó.

Bon Any (reloaded)

Senyores i senyors, interrompem la nostra programació sobre la visita americana per poder compartir amb vostès els desitjos habituals pel que fa al canvi d'any. Sincerament esperem tenir més sort i encertar més amb els nostres pronòstics generals que no pas l'any anterior, tot i que certifiquem que ens mou la mateixa bona intenció.

No tot ha estat dolent el 2014 però pensem que podria millorar. Si els sembla en tornem a parlar d'aquí un any. De moment, a partir de demà reprenem la programació habitual.

Capital de dia / capital de nit

Escapada diürna a la capital amb un romanent de tres propostes plàstiques, una de fa dos segles, Pissarro, una altra de fa un segle, Vida de Picasso, i una altra des de fa mig segle cap aquí, les fotos de Colom. I també algunes imatges d’una ciutat sota núvols de densitat creixent. 

Escapada nocturna a la capital amb un romanent de dues peces de circ, una amb molts mitjans, The Hole, i una altra amb molt pocs, Aaart! I també algunes imatges de la il·luminació urbana per minimitzar la llargada de les nits.

Bon Any

Les biòlogues fan posats a l'estiu en biquini.

Nosaltres els fem a l'hivern i aprofitem per felicitar el canvi d'any a tothom.

i Bon Cap d'Any, nogensmenys.

Com altres anys hem ens reunit per celebrar el sosltici d'hivern i un crèdit del Banc de Sabadell (que ja pagarem en un moment o altre, segurament aviat.)

Us adjunto la foto habitual. per apaivagar els incrèduls i enfurismar els pessimistes.

Bon Nadal, si més no

Nadal és la festa de la llum, ja sabeu, el solstici, la renovació i tot allò. Reconvertit pel cristianisme i explotat pel consumisme. I heu-nos aquí, en processó amb el Pare Noel, el Santa Claus, la loteria, el tió, en Bufera, els sants innocents, l'home dels Nassos, el Cap d'Any, els patges, els Reis, la cavalcada, i potser la matança del porc i les retallades socials per entremig.
En tot cas, us volem compartir unes poques de bones intencions. Poca cosa més.

Fer el pas-zebra

És Nadal. Temps de fer el pas-zebra (pronuncieu-ho estil Montilla).

Hi plantarem els treis reis i el santa claus quan encara eren amics.

El posarem en un racó que no faci gaire nosa per passar.

Presidirà els nostres àpats més nostrats i tradicionals.

L’omplirem de neu, que fa més Nadal.

Tot i que diuen que aviat els conceptes Nadal i pas-zebra quedaran definitivament separats. Coses de la política.

Tres sensors de llum

Tres càmeres fotogràfiques al seu aire per Madrid. Aquest cap de setmana hem fet una reunió de valoració a Girona, al voltant d'una taula de formatges i vins. És clar que els comentaris s'han anat contaminant, dels formatges i dels vins. I al final, tot semblava meravellós. Madrid com a ciutat oberta, múltiple, diversa, lluminosa...
Bé, sempre queda el reportatge gràfic que certifica o desmenteix els records. Com que hem ajuntat els tres sensors de les tres càmeres, hem barrejat les fotos i m'han donat permís per reordenar-les al meu aire.
Primer lliurament: Madrid com a ciutat generosament il·luminada per Nadal.

Deixeu-me fer de vident

Vet aquí com va anar la cosa: santa Llúcia quedà embadocada mirant el solstici d'hivern tot trencant els dècims de loteria que no li havien tocat, mentre un paio amb barba blanca i grotescament vestit s’enfilava als balcons i a les xemeneies. A dins, però, un bon tió, després de dies d’alimentar-se de peles de taronja, cagava un nen Jesús, el qual, a base de torrons i cops de simbomba, i a l'ombra d'un avet carregat de boles, s’anava convertint en sant Esteve, un tipus molt afeccionat als canelons. L'aire de les cases era força enterbolit a causa d'un tal Fumera, que s'havia format de cremar el tió aquell. Al cap de poc, aquest mateix personatge sense cara, mig sant Esteve i mig Fumera, carregat de llufes i fart de bromes, se n’anava a fer de caganer al pessebre. Allà hi establia breu amistat amb el senyor dels Nassos; res, cosa d’un dia, perquè en arribant la nit, es van mudar ben mudats però amb complements de plàstic i cartró, tronats i sorollosos. Després de sopar i inundar els mòbils de missatges de bon rotllo (la majoria), tothom va estar pendent dels campanars per fer unes postres comptades i coreografiades. En sortir el sol (i passades unes hores més) tothom feia cara de circumstàncies i canviava fulls de les parets com qui canvia d’any, tot amb música de vals. De tant en tant els carters i les carteres portaven cartes decorades dels darrers despistats. Mentrestant, els nens i nenes que en comptes d’anar a escola anaven als supermercats, i alguns pocs també a veure els Pastorets, i encara alguns altres a esquiar, preparaven uns fanalets –o no– per a una estranya desfilada monàrquica, un triumvirat multiracial i efímer, curiosament consentit per les monarquies residuals existents. L’endemà tots, tots, tots tenien regals, i si algú no en tenia és que era pobre i, per tant, no se’n mereixia. Passada aquesta diada esmerçant-se a trencar embolcalls, obrir capses i acumular papers, resulta que tornaven a sortir els mateixos de sempre a la tele, i allò volia dir que aquella febrada ja havia passat i només quedava llençar les joguines ja espatllades i repassar les estadístiques corresponents. O sigui, el govern en feia una lectura positiva i l’oposició deia que tot era culpa del govern. I al cap de dotze mesos ja faria un any i hi tornaríem a ser. Vet aquí com va anar la cosa.

Colors amb unes hores i uns quilòmetres de diferència

Entre una imatge i una altra hi ha unes poques hores de diferència. També hi ha uns pocs quilòmetres. La primera és feta al matí al mar d'Amunt des de Sant Pere de Roda (de Rodes, segons els mapes). La segona és feta a la tarda en un centre comercial del Gironès.
Totes dues fan Nadal, a la seva manera. La primera pel temps que hauria de fer i tanmateix no fa. La segona pel consumisme que no hauria de ser i tanmateix sí és. O sigui que es va acostant el ditxós Nadal no pas amb els millors auguris, ni de pau, ni d'economia, ni de respecte al planeta, però potser ens hi haurem d'anar acostumant.

Felicitació

Winter Solstice de Roberta Lannes-Sealey

Bon Solstici (a les 12:04 del diumenge 21, o sigui bon inici de Nivós; aquest any sí que la meteorologia juga a favor del calendari republicà)

Bon Nadal (bons missatges al mòbil, bones felicitacions via correu electrònic, potser alguna postaleta de correu ordinari –la del Corte Inglés, per exemple…)

Bones Festes (especialment funcionaris; cap comentari per als treballadors i treballadores de centres comercials d’horaris salvatges…)

Bons Regals (bon tió, bons amics invisibles, bons ninots del Pare Noël penjats del balcó, bons rotlles de paper de regal…)

Bons Àpats (bons torrons, bons canelons, bones escudelles, bones gambes, bons galets, bons tortells, bons propòsits de posar-se a règim…)

I ja no sé què més desitjar-vos. Que sobrevisquem, potser.

Nadaloto

Ara ve el Nadal (amb majúscula).
Ara ve la Loteria (amb majúscula).
Jo tinc un problema amb la loteria. Em dóna mal rotllo. La Margarita em diu que hi ha tantes coses que em donen mal rotllo que no sap què hi he vingut jo a fer aquí. I potser té raó. Però, tant si en té com si no, la loteria em continua donant mal rotllo.
Els companys del sindicat, ara farà quatre anys, es van quedar de pasta de moniato quan em van donar un pilonet de participacions perquè les anés oferint a les escoles i instituts, a mestres i professors, i jo els vaig dir que si havia d’anar als centres a vendre loteria em podien donar de baixa de la feina i, si convenia, del sindicat.
Quan els meus fills eren petits, sovint els adjudicaven talonaris de loteria o de vés a saber quin sorteig, perquè els havien de vendre. És clar que els ajudava a col·locar-los. En portava sempre a sobre i cada cop que algun company de feina o del que fos me n’oferia, jo els deia que, en tot cas, els intercanviava. Tants com estaven disposats a baratar-ne, fèiem el canvi. I tots contents. O no. Els que no podia col·locar, en pagava l’import i ja està. Tot sigui pels fills. I quan arribava el sorteig, a vegades mirava si havia tocat. Em sembla recordar que alguna vegada ho vaig mirar.
Doncs, ja hi som. Ara vé quan els companys decideixen de fer una compra de dècims. Que si en vull. Sempre dic que sí, el mínim que em sembla socialment acceptable. M’estalvio explicacions.
Vull pensar que el mal rotllo que hi tinc és una qüestió moral. Crec que això de la sort institucionalitzada és una manera hipòcrita de prendre una mica més del poc que tenen els que tenen poc, perquè els espavilats de la legalitat, l'estat en aquest cas, en treguin el profit que poden o que consideren que podran justificar. Es disfressi de tradició o d’oportunitat o del que sigui, continua sent una enganyifa, una martingala, un frau. Un frau en què els estafats són còmplices directes.
¿Exagero?
La sort és important. Molt important. Si n’hem de tenir no es pot desaprofitar. ¿Per què malgastar-la amb loteria, doncs?