Te’l llegeixes, The Kite Runner, perquè te l’ha passat una persona en els
gustos de la qual confies plenament.
T’enganxa ràpid. L’emotivitat dels personatges i les situacions
van força més enllà del que podies esperar.
El context històric i geogràfic et fa fer visites
sovintejades a la xarxa i a les enciclopèdies.
Però també hi ha el color canviant, les olors abassegadores,
el tacte sensual i feridor, els gustos plens de matisos.
Et va marejant perquè t’ajuda a entendre l’incomprensible i a
posar-te al costat de qui no convé.
L’acabes molt abans del que t’esperaves, i veus que n’han fet
una pel·lícula i que l’autor, en Khaled Hosseinei, no s’ha aconformat amb l’escriptura
del llibre.
Sembla algú que pot parlar del que parla i que pot haver escrit el llibre amb la dosi necessària de sinceritat.
Hi ha un altre llibre. Caldrà donar-hi un cop d’ull. També hi
ha la pel·lícula. Potser també caldrà fer una visita al videoclub.