La guerra passava a través dels llençols
estesos.
El llit era a tocar de la porta d’entrada a la
casa.
Matalàs i somier eren la caixa forta de la
misèria.
L’estraperlo es juga amb fitxes de gana en un
tauler
Que és sempre el mateix i completament nou
cada dia.
Gennaro és una veritat de cartró pedra.
Amalia és una mentida de carn i ossos.
Gennaro condemna el mercat negre de cafè
davant d’una tassa que vol sempre plena.
L’Amalia es lliura totalment a l’ofici de
sobreviure
i encara li sobra temps per parir i intentar
fer de mare,
d’esposa, de veïna, d’amant, de napolitana.
Es pot entendre la història com un triomf de
la moral.
Però darrere les cortines i sota les catifes
hi ha una altra història.
Una moral molt més confusa, més ambigua, més
certa.
Nàpols Milionària! és una obra d’Eduardo De
Filippo, que els de la Funcional Teatre representen aquests dies a Figueres.
