dimarts, 24 d’abril del 2012

Benvolguts Enderrocks

Intento seguir els premis Enderrock per no quedar despenjat musicalment de la resta del país, que déu n’hi do el que n’estic.

Així em forço a escoltar allò que tampoc no surt gaire pels mitjans –o gairebé mai– i a dilucidar si m’agrada o no, i si estic disposat a tornar-ho a sentir.

No us penseu, de tant en tant tinc sorpreses. Dec ser fàcil de sorprendre.

Bé, doncs els premis Enderrock d’enguany. Per sort ens ho posen a l’abast: tenen la delicadesa de penjar els temes dels diferents premis a Spotify: http://www.enderrock.cat/llistes.

Mirant els premis lliurats fa poc veig que algunes ja les conec i altres em toca posar-hi una estona. La millor cançó –segons els lectors de la revista– és Benvolgut, dels Manel. Coi, si comptés els intents de captar de què anava el text! Era una cançó sudoku. Al final vaig arribar a la mateixa conclusió que altres que han posat les seves investigacions en els blocs respectius. O sigui, que és un que parla amb l’anterior parella de qui ara és la seva parella. I trobo que sí, que el text està ben tramat i que és una molt bona cançó.



A la llista hi trobareu altres que sí i altres que no tant. Gent de La Pegatina, d’Obrint Pas, de l’Anna Roig i l’Ombre de ton Chien, de Joan Masdéu, de Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, d’Amélie, d’Estopa, de Catarres...

Doncs, això.

diumenge, 15 d’abril del 2012

Juanca, mata'n un de part meva


Sí suposo que pot sorprendre aquesta petició per part d'un servidor, que habitualment intenta semblar més ecologista que no pas monàrquic.

Però he sabut per la tele de la terrible lesió de maluc del màxim representant espanyol durant una cacera a Botswana. Ara bé, tot seguit d'informar que el rei empaitava enormes elefants africans -vés si no és valent el rei dels espanyols-, ha aparegut un organitzador de safaris defensant les caceres elitistes com a sistema de protecció de les espècies en perill d'extinció. O sigui: cal protegir determinades espècies perquè si no determinats magnats no les podrien caçar. És lògic, ¿no?

Atès que dono per fet que el rei s'ha pogut pagar el capritx gràcies, en part, que durant els dos darrers anys m'han rebaixat quatre vegades la nòmina, no puc menys que sol·licitar-li que en mati un a nom meu.

Ei, que ho faig per aconseguir una millora de les condicions de supervivència de l'espècie. Cada cop cobro menys, però estic content de saber que part dels meus diners es destinen a la protecció de l'elefant africà.

divendres, 6 d’abril del 2012

Púbol

Daliri = Gal·lucinosi
Qui altra feina no té -ni limitació- que servir la pròpia i enfebrada ociositat.