dilluns, 28 d’abril del 2008

Joan Pla

No el coneixia. Ha estat visitant el palau Solterra, de Torroella de Montgrí, ara dedicat a la fotografia, que he topat amb una exposició temporal d'aquest artista. M'ha colpit.
Amb un blanc i negre, contrastat fins l'extrem, converteix els objectes en icones, en símbols que es posen a discutir com verduleres amb les imatges veïnes. La sèrie es diu "Diàlegs" (segons l'exposició, perquè segons l'autor es pot dir o bé "Diálogos" o bé "Dialogs").
Ara m'assabento que es tracta d'una sèrie de 135 imatges que la Fundació Vila Casas ha adquirit. Les dues imatges que incloc aquí són del fulletó de l'exposició, però podeu veure'n moltes més a la pàgina web del fotògraf: http://www.joanpla.net/. Veureu que té altres sèries, fins i tot en color, totes molt treballades i impactants; això sí, en anglès o en castellà.

dijous, 24 d’abril del 2008

Sant Jordi i la poesia

Per aquestes dates se li gira feina als col·lectius, rapsodes i autors de poesia. Al col·lectiu Veus també. Ha participat a la "Cavalcada de poetes" pels bars de Girona -dimarts 22 al Bar Campus- i escenifica el seu espectacle "Calidoscopi" a Torroella de Montgrí el dissabte 26. Entremig ha hagut de dir no a altres propostes.
Estaria bé que aquest interès per la poesia i la literatura s'espongés una mica i s'encomanés a altres períodes del calendari.
No hi ha gaire gent que tingui l'hàbit de llegir poesia. Fins i tot és possible que hi hagi gent que no sàpiga si li agradaria o no perquè, de fet, no ho ha provat. ¿Voleu fer la prova? Podeu intentar-ho amb el contingut de l'espectacle "Calidoscopi".


Trobareu els textos a http://veus.blogspot.com/2008/04/calidoscopi.html. La música de la Meritxell us l'haureu d'imaginar.
Si feu la prova i el resultat no és terrible, aleshores podeu anar mirant el bloc i la premsa i saber quan serà la propera oportunitat d'escoltar-la.

diumenge, 20 d’abril del 2008

Floral


Cada cop que faig un missatge de canvi de mes del calendari republicà, els companys de feina es reboteixen de riure. La qual cosa significa que: a) conserven el sentit de l'humor; b) més o menys van seguint les novetats del bloc.
Doncs, això: comença Floral. Ho fa a les envistes de Sant Jordi. Heus aquí una altra festa en què no se sap ben bé què se celebra, però que és igual: una festa cívica amb un parell de sectors empresarials que hi confien cegament.
Us he seleccionat una imatge que m'ha semblat tòpica però suggerent. És la finestra d'un restaurant -amb el nom llatí de l'estàtua de moda-, a Sant Martí d'Empúries. L'edifici que s'hi veu reflectit és la Casa Forestal. Una flor d'hivernacle completa la iconografia.
Benvinguts a Floral, i si sentiu riallades ja sabeu qui són. (Una abraçada, companys!)

dimecres, 16 d’abril del 2008

Avaaz, el món en acció

Fent el passerell pel Youtube he topat amb un vídeo d'Avaaz sobre la Pau a l'Orient Mitjà. Aquest:

Després va i resulta que Avaaz és un grup activista per internet que compta amb el suport d'un milió de persones i que crea consciència sobre temes com el canvi climàtic, la situació a l'Orient Mitjà, la Guerra de l'Irak, la justícia global... No sé si hi ha un costat fosc (sempre hi ha un costat fosc) però el costat lluent d'aquesta història brilla molt. O si més no, a mi m'ho sembla.
Doncs, res; l'adreça: http://www.avaaz.org/es/

dissabte, 12 d’abril del 2008

Oda a l'estàtua aquella d'Empúries


Oh, tu, déu veritable,
Asclepi –diuen uns amb la boca petita,
Esculapi –diuen altres amb veu prima,
Serapis –i miren al redós per convence’s que són vistos i oïts,
o Quifós –que jo diria, portaveu silenciós dels cridaners que dissimulen,
qui, per ser déu i veritable
passes els dies de cara a la paret,
clivellat de cèl·lules termoabsurdes i càmeres fotoestèrils,
amb la mirada fixa que tenen els que no hi són del tot,
perduda en un punt que no podem compartir.

Oh, tu, déu dels de debò,
que sàpigues que els que són falsos però se t’assemblen,
tenen davant seu un panorama infinit
de pins
i mar
i cel
i horitzó
i ruïnes
i gent que xiuxiueja els noms que no se sap si et pertoquen.
Sí, la seva mirada és semblant, simple còpia,
però la perden en punts que sí podem compartir.

Oh, tu, autèntic déu de segles ha,
i els segles que has passat amb sorra als ulls,
sense la resta de tu que vestida et despullava,
ignot,
tombat,
pacient,
com aquells que curaves,
com aquells que diuen que curaves,
com aquells que diuen que creien que curaves,
com aquells que diuen que s’està estudiant que creien que curaves.
Tots ells van morir
i a tu no t’han deixat.

Oh, tu, déu de veres déu,
ara ens has vingut,
hieràtic,
altiu,
capficat,
encarcarat,
a esquitxar lleument les parets del pou buit de la nostra saviesa,
assedegats i endormiscats,
a induir-nos somnis sense sacerdots que els interpretin,
a fer-nos mirar el mateix horitzó emmurallat,
sense lluna i sense sol,
sense cap constel·lació,
sense cap manual que n’expliqui el funcionament.

Oh, tu, déu postulat,
si et resta una mica del vast poder que fruïres,
fes-nos veure allò que els teus ulls no reflecteixen,
un flaix,
un llampec,
una guspira d’aquell ser i saber ser,
i com portar-ho amb dignitat tal que no caduqui l’endemà.
Xiuxiueja’ns, tu, o crida’ns,
si més no, cap a on hem de mirar,
quina part del que creiem que representes és la que val,
en quin dit desaparegut guardaves
la clau
del bagul
on es marceix
l’últim alè
d’aquell perfum.

dijous, 10 d’abril del 2008

Bleak House



¿Voleu llegir el llibre d'en Charles Dickens?
Doncs resulta que no està publicat en català.
Publicat no, però traduït sí. O està en camí. Se'n va encarregant en Manel Pegagrega. Ha sotmès la seva traducció a una llicència Creative Commons i cada mes en penja uns quants capítols en un bloc.
És curiós: l'original d'en Dickens del 1852 va aparèixer en fascicles, molt en ús a l'època. La traducció apareix mitjançant missatges d'un bloc. El paral·lelisme em sembla molt pertinent.
En Manel va fent alhora un bloc de comentaris a partir de la traducció, comentaris que van des de l'acudit a la denúncia.
Deixeu-me animar en Manel per la seva feina i tossuderia. I animar-vos a vosaltres a compartir-ho: http://blocs.mesvilaweb.cat/manel-pegagrega/page/3

dissabte, 5 d’abril del 2008

L'home que plantava arbres

M'assabento de la publicació del llibre de 1953 d'en Jean Giono, L'homme qui plantait des arbres.
És un llibre que ha portat cua. Per una banda perquè explica una història de les que desmunten teories, i en generen de noves (també desmuntables, només faltaria). Per l'altra banda perquè ha generat molta polèmica sobre si el text és lliure o no, que si en Jean va dir que sí, que si va dir que no. En tot cas trobareu el text original en diversos webs, i traduccions de tota mena també lliures.
En Perejoan Carrascla en va publicar una traducció pròpia sota el títol L'home dels erms. Aquí en teniu els enllaços:
Capítol 1
Capítol 2
Capítol 3
Capítol 4
Capítol 5
Jo vaig conèixer el llibre perquè la Sole me'n va passar un exemplar fantàsticament il·lustrat. No recordo l'autor dels dibuixos, però a hores d'ara us proposo uns altres dibuixos. Si teniu mitja horeta lliure, no us perdeu la pel·li. I si teniu tota una horeta -increïble: una hora lliure!-, doncs aleshores ho podeu rematar llegint el text en l'idioma que més us convingui (en mitja hora us el poliu).
Va: la pel·lícula, que és d'en Frédéric Back.