dimecres, 31 de desembre del 2014

Bon Any (reloaded)

Senyores i senyors, interrompem la nostra programació sobre la visita americana per poder compartir amb vostès els desitjos habituals pel que fa al canvi d'any. Sincerament esperem tenir més sort i encertar més amb els nostres pronòstics generals que no pas l'any anterior, tot i que certifiquem que ens mou la mateixa bona intenció.


No tot ha estat dolent el 2014 però pensem que podria millorar. Si els sembla en tornem a parlar d'aquí un any. De moment, a partir de demà reprenem la programació habitual.

dimarts, 30 de desembre del 2014

Àlbum dels EUA - pàgina 04

Si totes es malalties apuntessin amb tanta vehemència els hàbits que les desencadenen, hauríem de revisar la totalitat de les nostres actituds socials.


Dèria urbanística, cases dins de cases, miralls dins de miralls.


L'arbre del retrobament al parc de la rosa dels vents.


Horitzontal i vertical. Aquesta societat és adoptiva per natura, tot s’ho fa seu.


dilluns, 29 de desembre del 2014

Àlbum dels EUA - pàgina 03

Repetició obstinada, desinhibida, sense fissures...


Recuperant allò que dels nostres avantpassats amb prou feines si hem sabut actualitzar.


El futur es mou entre dreceres d’utopies i maresmes d’amenaces.


I sempre queda el recurs del detall, de la síntesi dosificada.



diumenge, 28 de desembre del 2014

Àlbum dels EUA - pàgina 02

Espais desconeguts que ja teníem incorporats a moltes de les cèl·lules de l’orguenisme.


Obsessió pels símbols, reflectits, refractats, ondulats, quadriculats, mil·limètrics.


Hecatombe de caos, llum contra la llum, bogeria planificada.


Esmicolaments vagues del concepte de llibertat, enllà de la nit i encara enllà del dia.


dissabte, 27 de desembre del 2014

Àlbum dels EUA - pàgina 01

¿Un altre món? Un món, si més no, més nou, més gran, més ric.


Primers contactes, preferències per materials, colors, disposicions, sonoritats, tractes.


¿Trobarem la manera de comunicar-nos més enllà del comerç d’instants i guirigalls?


Potser els núvols porten la mateixa aigua, que gent i país aprofiten de maneres semblants a les nostres.

diumenge, 7 de desembre del 2014

Andorra, anada i tornada

Andorra és un país petit. Però no us penseu que només siguin quatre cases. En realitat en són set, com podeu veure al cartell.

Sigui com sigui, Andorra compta amb un exèrcit modest però lleial, d’un heroisme i una abnegació fora de tot dubte.

I a Andorra, a més de soldats, hi ha tota la mena de gent que se suposa que hi ha de viure: el mestre, l’hostaler, el fuster amb els seus treballadors, el mossèn amb l’escolà, el doctor, algú que sempre riu, l’idiota del poble... Ah, i també algunes dones.

La veritat és que a Andorra les dones no hi pinten gaire. Tot i que n’hi ha una que quan arribes te la trobes pintant i quan te’n vas resulta que torna a pintar.

Andorra manté les seves tradicions ancestrals, com emblanquinar les cases per Sant Jordi perquè el país sigui blanc, blanc com la neu. Però hi ha gent malpensada que diu que les emblanquinen per dissimular les taques... de terra vermella, de sang...

Ai, quasi que me n’oblido. A Andorra hi viu un jueu. Tothom sap que és jueu, però és que a més es nota. ¿Algú ha vist mai un jueu que no se li noti que ho és?

¿Què hi fa un jueu a Andorra? Ai, si ho sabéssiu... La seva arribada forma part d’una història entendridora, una mostra més de l'ancestral heroisme andorrà.

Andorra viu un moment convuls. Els negres de l’altra banda tenen intencions d’ocupació i conquesta. És molt probable que, de moment, hi estiguin enviant agents secrets (i fins i tot agentes secretes)...

Si Andorra és envaïda, ¿l’exèrcit serà capaç de repel·lir l’atac?, ¿com es defensaran els seus valents vilatans?, ¿quin paper hi jugarà el jueu que hi viu?

Si el jueu es veu amenaçat, ¿qui sortirà en la seva defensa?, ¿la madrastra que s'ha descobert enganyada pel marit?, ¿la germanastra?, ¿el padrastre?, ¿el mossèn que és cristià de professió?, ¿o potser el jueu mateix? 

En tot cas, i ja d'entrada, queda clar que Andorra és un país d’innocents. Tots actuen de bona fe i amb la millor intenció possible.

Si algú us convidés a anar a veure Andorra, ¿ho acceptaríeu? I encara, ¿us veuríeu capaços de pensar què hauríeu fet vosaltres, a Andorra, si us haguéssiu trobat en aquella situació? ¿També hauríeu optat per la innocència a ultrança?


Crec que teniu fins al dia 21 per fer aquesta excursió, que surt de Figueres mateix i hi torna al cap de dues hores i escaig. Amb música, vídeo i comèdia durant el trajecte, tot inclòs!