divendres, 28 de desembre del 2007

Gioconya

Després d'haver anat a cops de colze al Louvre per veure un quadret de lluny, i després de presentar algunes propostes als profes per treballar aquest i altres quadres, em ve de gust de posar un minivídeo sobre una icona indiscutible.
Podríem parlar sobre si és lícit o no algunes de les tergiversacions que se n'ha fet. El que passa és que al final el que ens hem de plantejar és si és lícit o no plantejar-nos tantes legitimitats.
Fem i deixem fer i ja veurem què passa...
Doncs, vinga, que s'acaba l'any oficial (compte! no pas l'any republicà! Avui és dia vuit de Nivós, amb permís dels innocents.)

dilluns, 24 de desembre del 2007

The Golden Compass


Aquest és el títol del llibre d'en Philip Pullman que ara han passat a pel·lícula d'efectes especials.

Hi he anat amb en Josep-Esteve i la Ginesta i el resum és que no ens ha desagradat.

En arribar a casa, però, el debat ha estat inevitable.

Que si Hollywood, que si les superproduccions, que si la simplificació del llibre però conservant només els passatges susceptibles de convertir-se en efectes visuals. En Bernat titlla el guió de "patillero".

És cert que és una superproducció, l'inici d'una saga evident, i l'èxit es fabrica a cops d'efecte. Potser la novel·la ja patia d'alguns d'aquests defectes. Es va publicar l'any 1995 (dos anys abans que el primer llibre d'en Harry Potter, i seixanta anys després que les cròniques de Nàrnia). El llibre d'en Pullman va ser objecte de diversos atacs de catòlics conservadors, i sembla que ara, amb l'estrena de la pel·lícula, la cosa s'ha revifat.

Personalment em decanto per celebrar la pel·lícula; molt bé que una nena preadolescent cavalqui un ós polar intentant recuperar un col·lega seu, i que, a més, disposi d'una joguina tan revolucionària, com una brúixola que sempre diu la veritat. Si algú vol trobar-hi alguna cosa més haurà de recórrer al llibre, cosa que crec que no passa amb en Harry Potter (tant si t'agrada una pel·lícula com si no, no cal recórrer al llibre per buscar-hi més coses.)

Espero que algun defensor d'en Harry Potter (o algun detractor de la Lyra) s'emprenyi i em contesti. Vinga, valents!

dissabte, 22 de desembre del 2007

Solstici Nivós



Tots aquells que us sentiu decebuts perquè hi he posat aquesta imatge, heu de saber que compteu amb el meu suport més sincer.

O sigui, solstici d'hivern, festa de la llum (avui, a mig quart de set del matí)...

O sigui, inici de Nivós, amb un gran espectacle de neu al Pirineu...

I jo vaig i hi penjo una foto de la decoració nadalenca a Figueres.

¿I què voleu que hi faci? ¿No veieu que al darrera hi ha el campanar de Sant Pere? No em direu que l'església no hi pinta res en aquesta celebració. ¿No veieu que les llumetes són decoració típicament nadalenca? No em direu que teniu la capacitat d'evitar l'empatx visual de tanta llumeneta . ¿No veieu que la figura està inspirada en un quadre d'en Dalí? No em direu que això no us sona a negoci, especialment a Figueres, i que el Nadal és pur neg-oci.

Total, que quan se'm passi l'actual estat catatònic ja hi posaré alguna foto del Canigó tot nevat o de la lluna en la nit més llarga de l'any... Ja s'escaurà. Ara no puc, que he d'anar a comprar regals per no recordo qui i després he d'anar al restaurant per no sé quin sopar de multituds.

Si sobrevisc, tornaré sobre el tema.

dimarts, 18 de desembre del 2007

Blau sobre blau

Anava a fer una entrada sobre el Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat; que està molt bé, tot sigui dit. Però just abans de començar he topat amb un correu d'en Lluís Colomeda explicant-me coses dels blocs que ell gestiona sobre l'Escala.

A destacar el seu personal: http://scalatunel.blogspot.com/

Articles (alguns publicats a la revista l'Escalenc) i investigacions de tota mena i condició. La darrera que llegeixo és sobre els OVNI a l'Escala.

És evident que la recerca crea hàbit. Totes les recerques creen hàbit. (Aquesta és la frase important de l'entrada, el possible titular, com si diguéssim)



Paral·lelament en Lluís porta recompte de tots els webs que surten de l'Escala o que hi passen.


¡Quina feina no s'ha buscat!

El meu reconeixement, públic i privat.

dissabte, 15 de desembre del 2007

Paiisatges


Amb data d'avui i davant d'una concorregudíssima audiència d'unes deu persones, el col·lectiu Veus ha presentat la seva segona versió d'un espectacle poètic anomenat Paisatges.

La primera versió és de l'estiu del 2006 i es va estrenar a Torroella de Montgrí.

En aquesta segona versió hi ha hagut veus i músiques diferents. No podien ser-hi ni la Mariona al piano ni en Quintana amb els textos que ell havia triat. S'han conservat els textos de la Inès (tot i que era a l'Argentina) i també de l'Antònia (baixa al darrer moment, per qüestions de salut i d'embaràs).

¿Que qui hi havia, doncs?

Tres veus greus i profundes: en Ricard, en Gerard i un servidor. Entre tanta gravetat (sonora), sortosament comptàvem amb l'harpa de la Meritxell. I algunes imatges projectades hi han acabat de posar color.

¿Resultat? Un èxit. Un cop hem despertat els deu assistents, tots han dit que els havia agradat molt i molt.

Si us interessa la poesia podeu fer una ullada als textos que el col·lectiu Veus té el vici de penjar en el seu bloc: http://veus.blogspot.com/ Si no us interessa la poesia, doncs no cal que hi feu cap ullada. O potser sí.


dilluns, 10 de desembre del 2007

Daniïl Kharms



Acabo de llegir la primera (que jo sàpiga) antologia en català d'aquest autor rus.

Literatura de l'absurd d'algú que va anar a contracorrent. Prou a contracorrent com per a ser deportat, i fins morir de gana. Algú que en vida només aconseguí de publicar contes per a infants perquè la resta no va passar la censura d'un règim totalitari.

O sigui, per una banda publicava llibres per a infants, i per l'altra escrivia allò de "és cruel enverinar els nens. Però és que cal fer-ne alguna cosa!"

¿Com pot ser que algú amb clara capacitat de redacció i de creació es negués sistemàticament a fer allò que li hauria resolt tants problemes? Li van diagnosticar esquizofrènia i això evità que l'afusellessin, però fou a la penitenciaria psiquiàtrica on morí de fam.

¿Els textos de l'antologia? No sé si els he acabat de pair. Clar que quan una menja no saps ni com te l'has de posar a la boca, ni si l'has de mastegar molt o poc, és difícil de pair-la com cal.

Potser en els textos hi pesa molt el context: calia ser molt irracional en un règim aparentment tan racionalista. Potser l'absurditat respon a una lògica concreta. No sé què en penseu vosaltres.

Ho resumiria dient que és un dels llibres que m'han resultat més inquietants. Segur que no l'he entès. O que no l'he entès bé. Segur. Hi ha escrits que es podrien posar sota un cartell lluminós que digués ENERGUMENTACIONS.

Ho acabo amb una cita: "Déu meu! Hi ha res que no es pugui somiar?"


dijous, 6 de desembre del 2007

Espinelves

Trobareu en els llibres que Espinelves ve del llatí Spinu albu (arc blanc). No en feu cas. Està demostrat que Espinelves ve de l'anglès: Spin Elves (elfos xarbotats). Si més no mentre dura la Fira de l'Avet.
Avui, dia constitucional, hi hem anat. ¿Què se'n pot dir que sigui diferent del que s'hagués pogut dir l'any passat o l'anterior? Jo, la veritat, no hi he trobat cap diferència. Bé, sí, el preu de les coques artesanes, del formatge artesà i de l'aparcament -també artesà. Fins i tot diria que la gent amb qui m'he creuat i que no coneixia de res, era la mateixa de l'any passat i de l'altre. És tot tan idèntic que cal provocar els canvis.
Per exemple, la cua a la parada de les coques justificaria el de topònim: Celestinelves.

Espero que els dos-cents habitants del poble no se m'enfadin per aquests comentaris, només duren el que dura la Fira, aquests deu dies en què el municipi deixa de formar part d'Osona per esdevenir las Vegas o Hollywood. Trobo que aquests dies els que són del poble s'haurien de posar un distintiu, una barretina en forma d'avet, o una faixa verda, o el que sigui, per tal que els anem recordant d'un any a l'altre.

dissabte, 1 de desembre del 2007

Terra

Un altre poema sobre el tema aquell dels paiisatges (sic). L'havia concebut com a poema visual però de tan naïf com m'ha sortit, millor que no el compliqui més.

And if I ever lose my hands, lose my plough, lose my land, / Oh if I ever lose my hands, I wont have to work no more. / And if I ever lose my eyes, if my colours all run dry, / Yes if I ever lose my eyes, I wont have to cry no more.
CAT STEVENS Moonshadow

Terra
per als meus peus
que no caminin sols
que no caminin debades
que no caminin per enlloc

Terra
per als meus ulls
que no vegin desolació
que no vegin el buit
que no vegin l'absoluta solitud

Terra
perquè sóc viu
que viure tingui sentit
que conviure tingui sentit
que sobreviure tingui sentit

Terra
per al dia aquell
que la cendra es barregi amb altra pols
que la pluja faci fèrtil el fang
que el vent n'escampi llavors

Terra
de tu som,
per tu som,
amb tu som,
som tu.

Si hi ha algun Cat Stevens a la xarxa i li posa música, ja m'ho farà saber.