Sóc mestre. I m'agrada la meva feina. ¿Això és ser "vocacional"?
Faig aquesta pregunta perquè fa dies que dono cops d'ull a un bloc que aviat tindrà rècords de visites: Diari antipedagògic d'una mestra sense vocació. (Igual ara l'estic ajudant a aconseguir-ho).
L'escriu en primera persona una mestra de primària que es pseudonima "Pissarra Negra". Atacona tot el que -segons ella mateixa confessa- li dóna de menjar. Té l'encert de no deixar-se res. De les moltes coses a què se li pot treure la punta de la realitat escolar, metòdicament, vocacionalment, dóna patacades a tort i a dret.
N'encerta moltes, però, és clar, quan t'ho carregues tot alguna n'has d'encertar. Des dels horaris a les bates de les mestres de parvulari, de les colònies a les vagues sindicals, de les TIC als especialistes...
I un afegit interessant d'allò més són els comentaris que li envien. És innegable que ha aconseguit un grup de seguidors fidels, vocacionals.
Pissarra Negra reclama el dret a dir que ella treballa pel sou i per res més, en una professió que pots aconseguir sense estudiar gaire, com ho fan els paletes i els fusters. No sé si quan contracta paletes i fusters a casa seva els exigeix que no els agradi la seva feina i que hagin estudiat com menys millor. Igual sí.
Particularment li diria que està bé treballar i que t'agradi el que fas. Fins i tot val la pena intentar-ho.
Faig aquesta pregunta perquè fa dies que dono cops d'ull a un bloc que aviat tindrà rècords de visites: Diari antipedagògic d'una mestra sense vocació. (Igual ara l'estic ajudant a aconseguir-ho).
L'escriu en primera persona una mestra de primària que es pseudonima "Pissarra Negra". Atacona tot el que -segons ella mateixa confessa- li dóna de menjar. Té l'encert de no deixar-se res. De les moltes coses a què se li pot treure la punta de la realitat escolar, metòdicament, vocacionalment, dóna patacades a tort i a dret.
N'encerta moltes, però, és clar, quan t'ho carregues tot alguna n'has d'encertar. Des dels horaris a les bates de les mestres de parvulari, de les colònies a les vagues sindicals, de les TIC als especialistes...
I un afegit interessant d'allò més són els comentaris que li envien. És innegable que ha aconseguit un grup de seguidors fidels, vocacionals.
Pissarra Negra reclama el dret a dir que ella treballa pel sou i per res més, en una professió que pots aconseguir sense estudiar gaire, com ho fan els paletes i els fusters. No sé si quan contracta paletes i fusters a casa seva els exigeix que no els agradi la seva feina i que hagin estudiat com menys millor. Igual sí.
Particularment li diria que està bé treballar i que t'agradi el que fas. Fins i tot val la pena intentar-ho.
(Vés a saber, però, si el bloc no és el recurs expiatori d'una mestra vocacional fins al moll de l'os.)