dijous, 31 de març del 2016

Pel camí d'Empúries

Espai que de tan habitual ja no sembla poder oferir res de nou.
Espai aquests dies compartit amb milers de desconeguts, esdevingut jo mateix neoturista militant.
Capturant instantànies com si amb instantànies s'aconseguís algun tipus de continuïtat.
Jocs de llums i ombres, i colors i Roses darrere una densa muralla que entra del mar.
En fi, rebeu els meus bons desitjos de bon temps (sic) amb unes panoràmiques.

Cal Gambo i la seva platja. 

Espigons i reredunes.

L'arc tibat entre Muscleres Grosses i Muscleres Petites.

Les Coves, Sant Martí, i més enllans.




dimecres, 9 de març del 2016

Vae Piñol

En alguns diaris en malparlaven. Una mena de caiguda en picat. Una obra empetitida, ocasional, oportunista... Ai, ai, ai.

Imatge: http://ep00.epimg.net/cat/imagenes/2015/12/02/cultura/1449085014_642310_1449085127_noticia_normal.jpg 

Així i tot em va semblar que ho havia d’intentar. I d’aquesta manera vaig esdevenir un d’aquests xais consumistes que van fer el Vae Victus un breu i discret capdavanter en les vendes de llibres.

Imatge: http://lacampanaeditorial.com/file/2015/11/vaecoberta-401x609.jpg 

M’ho vaig llegir per Nadal i vaig pensar que tampoc no estava pas tan malament. Que eren quatre històries trenades amb alguna que altra argúcia previsible. Potser sí. Excessivament disperses. Potser sí. Alguns passatges amb l’ordit massa bast. Potser sí.

Imatge: http://statics.ccma.cat/multimedia/jpg/3/6/1449308531363.jpg

Però m’ho vaig llegir amb alegria (amb aquella alegria tacada de sarcasme), amb lleugeresa (sense connotacions tan directes com l’obra anterior), amb la intriga mínima i necessària però real, com la que el convida a deixar la darrera història inacabada.

Imatge: http://dadesshield.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/imatges/201511/990_1447840875foto_3013868.jpg 


Molt més tebi que “La Pell Freda”. Doncs sí. Però no m’ha passat com amb algú altre que després de segons quina obra penses: “Millor que trigui una mica a publicar-ne una altra...”. Albert Sánchez Piñol, la propera també la buscaré.

dilluns, 7 de març del 2016

El brètol dels rètols

El sol és un brètol. O un artista.
Si és un artista, a ciutat no sempre se l'entén, sobretot quan esborra o modifica alguns rètols informatius, segurament fabricats de manera displicent i econòmica, i sense tenir en compte cap a on haurien d'estar orientats (o meridionalitzats).
Mai no és gaire greu. Sovint els que van posar el rètol tampoc se'n fan gaires creus, potser ni se n'adonen, ocupats en altres rètols.
En tot cas, l'artista-brètol s'hi ha entretingut en aquests espais accessibles per a gent amb mobilitat reduïda.