dilluns, 30 de juny del 2014

Núvols nus

Sovint els núvols són un paisatge canviant però coherent, context imprescindible.


Passen conscients que els estàs mirant, que en valores les formes i els tons, l'espectacle de vapor i pressions, de capes i filtres, de tamisos i matisos... reinvenció contínua d’horitzons provisionals.


Incansables i lliures, peregrins de la mare mar.

dissabte, 28 de juny del 2014

Anada al Segrià amb bon motiu

Escapada al Segrià, a un acte esforçadament acadèmic.

L'espai era la Seu Vella on el sol repetia els seus jocs de cada tarda.

Fet i fet, enhorabona, Josep-Esteve! Enhorabona, Sanitat Pública!

dimecres, 11 de juny del 2014

Els pares de l'Hervé


Si teniu records inesborrablement meravellosos dels vostres progenitors –siguin vius o no–, no llegiu aquest llibre.

Si sou emocionalment sensibles i no suporteu els malrotllos, els malentesos, i les accions malintencionadament malinterpretades, no llegiu aquest llibre.

Si us agraden les històries amb un principi entenedor i un final que s’entén i entremig fets comprensibles, no llegiu aquest llibre.

Si creieu que esteu curats d’espants, podeu intentar-ho. Es recomana deixar-lo quan s’acosti el col·lapse lector.


El llibre va ser publicat a París el 1986. Aleshores l’autor encara no sabia que tenia la sida. La hi van diagnosticar el 88, la va fer pública el 90 a través de la novel·la A l’ami que ne m’a pas sauvé la vie, i va morir el 91.


Sí, parlem d’Hervé Guibert i de Els meus pares.


Un sotrac de llibre que et dóna unes quantes garrotades (potser sóc dels que no l’havien de llegir) però que m’ha fet repassar també la seva vessant fotogràfica.



Diria que l’Hervé Guibert és dels que han viscut –i han mort– per explicar-se.

dimarts, 10 de juny del 2014

Aigua de muntanya


Aigua dels cims, àvida de planures, àvida de córrer món, de topar i barrejar-se amb altres aigües, àvida de recórrer i modificar altres paisatges.

Potser sap que al final podrà tornar enrere, podrà recomençar, un nou començament, altres camins, altres pendents, altres valls, altres territoris.

I nosaltres també. Com l’aigua serà una altra aigua, diferent de la que havia estat. Nosaltres també serem altra matèria, altres formes, altres maneres de ser nosaltres, de tornar a ser. Una nova oportunitat, vius.