dilluns, 29 d’octubre del 2007

Home Truths



Trobo el llibre en un piló de la llibreria. Suposo, per la quantitat no habitual en llibres en anglès, que el deuen fer llegir en algun institut o a l'EOI.

L'agafo. Mentre el vaig llegint a casa -uns diàlegs molt divertits, fins i tot deliciosos- em dóna voltes el títol.

Home truths són, segons el diccionari (tradueixo): fets desagradables que aprens de tu mateix, normalment per intervenció d'algú altre". I és que, d'ànimes caritatives, també en tenen, a Anglaterra.

Investigant per la xarxa m'adono que el llibre fa anys que ja està traduït al català. Draps bruts. Vés a saber si el títol és una imposició editorial ja que en castellà s'havia posat Trapos sucios. Veig que en francès han trobat una solució més clara: Les quatre verités. En alemany s'han aconformat amb Bittere Wahrheiten (Veritats Amargues). I em sorprèn que en altres idiomes no s'han pas trencat les banyes: han deixat el títol original.

S'ha de reconèixer que Draps bruts manté un cert paral·lelisme fonètic amb Home truths, i que també és un modisme en ús i ple de referències. Però desvia una mica l'atenció, no acaba d'encaixar.

Total, que en recomano la lectura en original, mentre que esperem trobar un títol més adequat i més definitiu per a la traducció. És de bon llegir i de bon entendre. Té la dosi d'ironia justa per ser llegit ara i aquí.

dijous, 25 d’octubre del 2007

Bromari


Fa dos dies es va produir el canvi de mes: avui ja és tridi, dia 3 de Bromari del 216.
Encara que el nom del mes convida a pensar que ara toquen boires i nuvolades, resulta que aquests dies fa un temps magnífic; entre la tramuntana que ha netejat l'aire, i una mica de mar de fons, l'espectacle del mar està servit.
Marejol i/o maror al golf de Roses.
El mar reclama la sorra que ha anat dipositant a les platges per redistribuir-la com a ell li sembli més convenient.

Aquests dies un diari posa a la venda els discos d'en Llach, i precisament distribuiex "El meu amic el mar" i "Maremar". Casualitats, cal suposar.

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Àlvar Badia


La Montse em comenta on trobar informació sobre el seu home, l'Àlvar.

Hi dono un cop d'ull i em trobo algunes cançons i textos que crec que val la pena difondre.

En un retall de diari veig que el cataloguen com a "cantant protesta", o sigui que fa "cançó denúncia", com si haguessin cantants nascuts exclussivament per protestar i per denunciar (deixant de banda que motius potser sí que n'hi hauria).

A la pàgina de Pasarela 2000 hi ha un parell de cançons interessants. A la seva pròpia pàgina n'hi ha més, algunes amb presentació flash. Doneu-li un cop d'ull a aquesta: http://usuarios.lycos.es/pompmusic/contingut/cds/flor%20nocturna.swf


dimecres, 17 d’octubre del 2007

John Berger


Buscant un coixí per poder lluitar en condicions amb les imatges, topo amb John Berger. I novament penso, ¿com és possible que no hi hagués topat abans? O potser sí que es va posar en el meu camí (una pedra, una bifurcació, una drecera, l'ombra d'un arbre) però segurament jo mirava cap a una altra banda, i vaig seguir caminant.

Vaig saltant de la seva biografia i del seu compromís, als seus quadres i cites, i vaig llegint "Ways of seeing"(*). Sort que hi era. Si no, hauria calgut posar-se a la feina i substituir-lo. No cal. Ja hi és ell.

Veure, mirar, visualitzar, pintar, viure... un gest, vaja.

(*) Per cert, també el podrien traduir al català. Tenint en compte que és de l'any 1972...

dissabte, 13 d’octubre del 2007

La Comtessa de Molins


La Ginesta fa un treball sobre la Comtessa de Molins. S'ha decidit a fer un bloc i anar exposant algunes de les seves troballes, per si algun xafarder o xafardera el troba i vol fer-hi algun comentari.
Val la pena, no només perquè sigui un bloc de la Ginesta, sinó per la Comtessa. Per més llegenda que sigui, és un personatge que concentra tal quantitat de qüestions que la nostra cultura (o vés a saber si la civilització en general) encara té pendents, que és bo de tant en tant anar-hi topant. Encara que no arribem a cap solució.
La Comtessa és com l'agenda aquella que sempre s'obre per la pàgina on tenim anotada una feina que mai no podrem acomplir, i que ho sabem, però que no tenim el valor d'esborrar-la de l'agenda. I sabem que continuarà obrint-se per aquella pàgina. Una llegenda fantàstica, sí, però un repte encara. Les grans qüestions disfressades de rondalla. Aquesta és la Comtessa.
Si us pica la curiositat, ho trobareu a http://comtessademolins.blogspot.com/ Feu-hi algun comentari. La Ginesta i la Comtessa us ho agrairan.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Montgrí

Per feina vaig al Montgrí, a la zona que la gent de Torroella anomena el pla del Vent, recer calcari solcat de paret de pedra seca.

No fa gaire vaig intentar fer un poema visual sobre aquest lloc. El poso, a veure si algú el llegeix.

divendres, 5 d’octubre del 2007

1714


¿Què se n'ha fet d'aquells temps que no esmorzava si abans no m'havia empassat dos còmics? (Un del Víbora i l'altre del Will Eisner, per equilibrar)
Avui me n'he llegit un, i encara perquè anava de regal amb una revista!

Doncs, no està malament. L'Oriol Garcia s'ho ha ben currat. Diria que s'ha documentat històricament i gràfica, està ben escrit (hi ha molta lletra, això sí); i tot i que el tema a dibuixar és repetitiu, aconsegueix el ritme aquell que tants voldríem.

I una cosa: després de llegir-lo, et queda força clar que l'onze de setembre no celebrem una derrota, sinó una resistència; una resistència quasi suïcida, i encara el "quasi" el podem salvar com a mostra d'astúcia i de pacte. Vés a saber si no celebrem massa i tot!

dilluns, 1 d’octubre del 2007

El bosc de les guineus


Pregunta: ¿Es pot muntar una obra coral al bell mig de la Lapònia?
Resposta: Home, si s'hi posa l'Arto...
Pregunta: ¿Quins límits tenen l'humor negre i l'humor absurd?
Resposta: Cap ni un. (O bé: estan per descobrir)

Anem a pams: no és El Moliner Udolaire, ni de bon tros, però déu n'hi do el nivell de surrealisme disfressat de... de... ¿de què? ¿de crònica quotidiana? ¿de metàfora social? ¿de retorn a l'animisme?

Si algú esbrina què es prenia l'Arto abans d'escriure, sisplau, que passi la recepta.