¿Els ocells morts també van al cel?

Trobo un falciot al terra. Mort. La probable causa de la seva mort és simple, ja que no té cap senyal. Quan cauen al terra no poden aixecar el vol, a causa de la llargada de les ales. Alguna vegada n’hem vist algun xocar contra un vehicle en moviment quan fan les seves volades vertiginoses. Aleshores agafem l’estabornit ocell i el posem en algun lloc elevat des d’on pugui saltar quan es recuperi (si es recupera).

I al cap de poc trobo un colom al terrat. Mort. La probable causa de la seva mort també és simple, perquè aquest sí té senyals. Des del terrat hem pogut veure escaramusses entre gavians famolencs i coloms esporuguits. No queda més que agafar les despulles de la bèstia i posar-les en una bossa per a la fracció orgànica (diria).

Marianoy

Sr. Marianoy Rajoy Brey, el govern anterior ho va fer molt malament, és cert. I tot el que van fer malament li han estalviat de fer-ho a vostè.

Sembla que el concepte “rescat” no el té prou clar. En canvi el concepte “res cat” el veu amb una enorme diafanitat.

No cal que discutim si és una crisi o una estafa. Li podem dir “cristafa”. Bé, potser també és un concepte excessivament complicat.

¿Jubilació als 67 anys? Es nota que a vostè li fa cosa parlar obertament de sexe (o potser és cosa de sor Aya de Santa Maria). L’edat ideal per jubilar-se és, clarament, als 69.

Xamfrà urbà - matinal de dissabte

Imatge: everypersoninnewyork.blogspot.com

Seu en un banc d’una xamfrà –a aquella hora de mig matí hi toca l’ombra. Passa gent contínuament. Els mira la cara. De molts, la hi veu només un segon, potser menys, dècimes, mil·lèsimes. I en trobar la cara següent, aquella altra ja l’ha oblidat, o potser no és ben bé oblidar el que en fa, sinó deixar-la caure en una mena de pou sense fons, un sac de cares de gent, de màscares. D’algunes altres, tanmateix, sembla que en tregui més informació, potser l’expressió, potser una emoció, uns trets, un gest, una mirada, una ganyota, un posat. Algunes porten com una història escrita. Segurament no hi ha prou temps per llegir-la, la història, però sí per entendre de què va, quin to té, com el tràiler d’una pel·li suggerent.

I això també va a parar a un altre sac, vés a saber si foradat o no, però diferent de l’altre, preparat per a continguts més delicats.

En un moment que no passa ningú i la mirada se li perd sobre un fons desenfocat, pensa que si un dia es pot entretenir a mirar el contingut sedimentari d’aquests sacs, el de les cares i el de les històries, en podria treure un catàleg valuosíssim.

Manuel de Murakami

Hi havia moments que quan el llegia revivia alguna de les sensacions que el record em resituava (resuscitava) trenta-cinc anys enrere llegint el llibre del Pedrolo.

Sí, no té res a veure un llibre amb l’altre (vaja, diria, perquè de l’Amor Fora Ciutat amb prou feines si me’n recordo). Segurament no comparteixen ni tema, ni to, ni estructura, ni actualitat, però a mi se’m barrejaven; les sensacions, si més no.

Potser pel títol.

Potser per un cert recargolament argumental.

Potser per la devoció per l’autor –segurament conjuntural, segurament temporal.

Potser per la nocturnitat de la lectura.

Potser per alguna buidor existencial coincident.

Potser perquè totes dues lectures han estat vigoroses i revigoritzants, de les que t’activen.

Potser.

Tant li fa.

Manifest de Girona

Fa una estoneta acaba de ser presentat aquest manifest, a Barcelona. El decàleg intenta fer un resum de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. Si teniu un momentet...


MANIFEST DE GIRONA 

1. La diversitat lingüística és un patrimoni de la humanitat, que ha de ser valorat i protegit. 

2. El respecte per totes les llengües i cultures és fonamental en el procés de construcció i manteniment del diàleg i de la pau en el món. 

3. Cada persona aprèn a parlar en el si d’una comunitat que li dóna la vida, la llengua, la cultura i la identitat. 

4. Les diverses llengües i els diversos parlars no són només mitjans de comunicació; també són el medi en què els humans creixen i les cultures es construeixen. 

5. Tota comunitat lingüística té dret que la seva llengua sigui utilitzada com a oficial en el seu territori. 

6. L’ensenyament escolar ha de contribuir a prestigiar la llengua parlada per la comunitat lingüística del territori. 

7. El coneixement generalitzat de diverses llengües per part dels ciutadans és un objectiu desitjable, perquè afavoreix l’empatia i l’obertura intel·lectual, alhora que contribueix a un coneixement més profund de la llengua pròpia. 

8. La traducció de textos –particularment dels grans textos de les diverses cultures– representa un element molt important en el necessari procés de més coneixement i respecte entre els humans. 

9. Els mitjans de comunicació són altaveus privilegiats a l’hora de fer efectiva la diversitat lingüística i de prestigiar-la amb competència i rigor. 

10. El dret a l’ús i protecció de la pròpia llengua ha de ser reconegut per les Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals. 

Girona, 13 de maig de 2012

Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional