diumenge, 28 de setembre del 2014

Informe a les termes

Algú em va recomanar que no el llegís. Que no valia pena.

Algú va decidir el contrari i me’l va regalar.

Un recent viatge als EUA em va convèncer que era el moment. De llegir-lo.


I el començament em va entusiasmar. Una primera part en què l’Auster repassa la seva infantesa i com ell percep la construcció lenta i tenaç, i sempre amb un punt de fortuïta eventualitat, de la seva personalitat.

Després hi ha un llarg capítol dedicat a explicar les pel·lícules que li van marcar l’adolescència. Aquí m’hi ha semblat trobat fragments palpitants amb altres en què no sabia si la somnolència em venia del cansament o del llibre mateix.

I un últim capítol en què ell segurament ha xalat buscant-se. La seva exdona li retorna les cartes dels començaments de la seva relació amorosa, i l’home es torna boig reescrivint-les per al llibre.

Un àlbum de fotos del món exterior, dels elements que en algun moment o altre han estat citats en els diferents capítols, completa el llibre.

Un cop acabat no sé si donar la raó al primer algú o al segon algú. Però tampoc no em sembla haver descobert res de nou de l’escriptor.

Una sessió a les termes. Una estona en aigua freda, vigoritzant. Una altra estona en aigües tèbies i insípides. I una tanda final en somnolents aigües calentes. I cap a casa. 

dimecres, 24 de setembre del 2014

¿On neda?


L’íntima i crònica inquietud del mar
quan sent la costa a prop esdevé onada,
com el desig d’anada i de tornada
d’un vell llagut que busca el seu escar.

dissabte, 13 de setembre del 2014

"Jo hi era... Sort n'han tingut!"

Això és el que pensava encertadament cadascú dels que vam anar dijous a Barcelona.



"Jo hi era... Sort n'hem tingut!"