Bon Any -1

O sigui, si el 2013 ha estat l'any 0, el més probable és que l'any 2014 sigui el -1.

Així i tot els de la foto encara coben alguns bons desitjos.

Hi falten la Laura i en Pavel, que havien sortit a comprar tabac.

Dos Pallars i dues Guerres Civils

Dos taüts negres i dos de blancs parla d’un quàdruple crim esdevingut al Pallars en els anys de la postguerra.

En Pep Coll, després d’esventar els seus records d’infantesa, ha fet la seva investigació particular i ha decidit de fer-ne una història. O potser a escriure-la perquè la història ja estava feta.

El llibre conté més que alguna sorpresa. En Coll hi ha abocat, diria, el bo i millor del seu ofici, treballant els registres, els detalls, l’ambientació, la quotidianitat fins a fer-nos-en oblidar.

Hi ha algun moment que el crim sobre el qual gira tot deixa de ser important, es redueix a la seva mínima expressió. I el que queda és la galeria de personatges, el ventall de situacions o, si ho preferiu, un retaule d’un temps i d’un país.

I la impunitat del crim com a gran lliçó. 

Tramuntén

Si la tramuntana pogués treure’ns els records, arrabassar-nos-els, i posar-los en un altre cap, sacsejar-nos i intercanviar-nos l’ànima... aleshores ens passaria el mateix que passa a Ardalén.

Ardalén és el corresponent càntabre a la nostra tramuntana. I els records que xarbota vénen del mar enllà, d’aventures i naufragis, de les Antilles, d’amors apassionats i nostàlgies inexplicables.

El dibuix del Miquelanxo Prado és sublim, com sempre. Expressions, personatges, paisatges, però, sobretot, peixos, peixos entremig dels boscos, peixos entremig dels records. 

Frimari, primera dècada

Primera dècada (de 10 dies) del mes de Frimari.

Tal com avui és el dia del pic, sí, sí, de l’eina.

I ja portem deu dies de Frimari (el mes de la fred).

- Primidi va ser el dia del fiteuma –que ja hem vist, de quan encara feia les coses al dia.

- Duodi va ser el dia del nap farratger.

- Tridi va ser el dia de la xicoira, de la que fan succedanis del cafè, i sucre tolerat pels diabètics.

- Quartidi va ser el dia de la nespra, la que s’ha de deixar madurar a la palla i que cura les diarrees.

- Quintidi va ser el dia del porc, del que tot s’aprofita.

- Sextidi va ser el dia de l’herba dels canonges, la que era reina dels horts dels monestirs.

- Septidi va ser el dia de la coliflor, amb beixamel, o seques, o cansalada, o...

- Octidi va ser el dia de la mel, amb permís de les vespes asiàtiques.

- Nonidi va ser el dia del ginebre, amb permís dels menorquins (¿fa una pomada?)

I avui, que ja ho sabeu. A pic i pala. Perdó: només a pic.

I d'imatge, uns canonges: 

Imatge: http://www.huertocity.com/wp-content/uploads/2011/06/canonigos.jpg