dilluns, 31 de març del 2008

Genètica de pinzell



L'Anna Su i la Trini són dues companyes de les que de tant en tant t'envien powerpoints d'aquests que corren per la xarxa, però una mica seleccionats.
A mi em va bé perquè els seus criteris de selecció coincideixen bastant amb els meus, i els que m'arriben d'una els envio a l'altra, i viceversa, i per poc preu quedo bé amb totes dues.
La setmana passada, precisament, totes dues em van fer arribar el mateix powerpoint alhora. Un d'imatges capturades del portal Worth 1000. És un portal que xafardejo tot sovint perquè hi pots fer troballes insospitades. Fan concursos d'imatges i si estàs registrat pots votar. I és evident que per aquests mons del Windows hi ha autèntics genis de la clonació digital, del que es podria dir genètica de pinzell.
Si les imatges que acompanyen aquest missatge us fan repelús, ja ho sabeu: passeu pàgina. Ara bé, si el tema us mou un xic de curiositat, poseu la ment en blanc i feu clic a l'enllaç.
http://www.worth1000.com

dimecres, 26 de març del 2008

Adéu Sol de Nit


Sol de Nit. En els darrers cinc anys han sortit a diari en els quarantamusicals i les ondeszero, per no parlar dels seus clips que han estat els més visualitzats a les emtivís i als quarantallatins, els seus concerts han rebut un seguiment massiu dels telenotícies -fins i tot de les cadenes de parla llemosina.
En aquesta situació culminant, segurament fastiguejats pels paparazzi i pel regust sempre agredolç de l'èxit excessiu que els persegueix des de fa setze anys, Sol de Nit, han decidit separar-se.
I en comptes de destinar els ingressos milionaris dels seus discos a organitzar concerts benèfics dels quals surtin nous discos amb ingressos milionaris, han optat per... REGALAR el seu darrer disc.
Sí, sí, només cal visitar aquesta adreça: http://www.vallverdu.cat/pagines/SdN%20CD.htm i us podeu descarregar els temes del seu disc Penta. El distribueix una nova multinacional anomenada Creative Commons que està fitxant els artistes més emergents del panorama musical mundial.
Si jo fos la mil·lèsima part de bo que qualsevol dels membres de Sol de Nit, també fitxaria pels Creative Commons, però em temo que no és el cas.
Per això m'he baixat la música i me la vaig escoltant, amb un sentiment contradictori que em fa escriure coses que després no sé si s'entenen.

dilluns, 24 de març del 2008

Germinal


Demà, dia 5 de Germinal, s'acaben les vacances. Aquest (el de les vacances) sí que és un calendari de debò.

Permeteu-me, però, per allò de la fidelitat, que continuï insistint en el calendari republicà, el que volia adaptar-se a la natura i a les feines dels humans per aprofitar-la. El nom del mes intenta establir el que en les nostres latituds tocaria fer, i encara no ha deixar de fer, malgrat els avisos i les alarmes.

Aquest any l'atzar ha volgut que tot anés a parar a allà mateix: la Pasqua i les seves vacances, Sant Josep i la seva migrada influència, l'equinocci i l'inici de la primavera...

Com que al missatge anterior ja us posava fotos pròpies, per a aquest he preferit manllevar-la. És d'en Gerard Carrión, company del CdA, que té una pàgina sobre botànica que us recomano: http://www.xtec.net/~gcarrion/Botanica.htm.
La imatge es titula Rosa boscana amb espiadimonis. No em direu que el nom no està en consonància amb el que parlàvem.

dijous, 20 de març del 2008

Equinocci de primavera

Ens agafa l'equinocci, de tornada de Brussel·les. Veiem que aquí el temps continua sec i ventós.
És lògic que deixem parlar les imatges. Entre altres coses veureu que allà tenen aigua a dojo.

diumenge, 16 de març del 2008

Pasqua


Moros, cristians i descreguts ens posem d'acord a celebrar la Pasqua si ens donen festa a la feina. I encara més si són diades que depenen de la lluna plena.
En dates com aquestes et vénen ganes d'agafar el fotoxop i fer combinacions amb creus de les que pengen ous decorats i totalment envoltades de conillets de xocolata; o bé, la combinació contrària: una mona de pasqua amb l'escena de la crucifixió a sobre (de xocolata negra, és clar).
En comptes d'això, agafem la càmera i anem a fer fotos en directe. Reconec que hauria estat oportú d'anar a l'Illa de Pasqua -certament hi he fet algun que altre recorregut virtual- i fer fotos com la que l'Albert Codina ha penjat al Google Earth, i que us adjunto. Però no, el pressupost no dóna per arribar-nos al Pacífic, i així doncs, pacíficament, ens arribem a Brussel·les, la humida, la civilitzada, la bífida. En tornar, prometo penjar les fotos (algunes).

dimecres, 12 de març del 2008

Mots i mots


Pels que hem evolucionat de simples lletraferits a incurables diccioaddictes, passant a formar part de l'exèrcit de lexicòfags i verbòfils, tenim una bona notícia per compartir: l'accés lliure a l'Enciclopèdia Catalana. A cada recerca hom pot entrar a l'enciclopèdia en si o al diccionari. ¿Diccionari? ¿Algú ha dit la paraula diccionari?
Fins no fa gaire ens passàvem el dia consultant el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, l'oficial, el de la Norma (pobre Tísner!).
Alguns, però, també donàvem una ullada entre melangiosa i enyoradissa al diccionari català-valencià-balear, obra magna de l'Alcover i de l'editorial Moll.
Els viciosos encara no en fèiem prou, i estàvem subscrits per correu electrònic a Cada Dia un Mot, en funcionament des de 1999 i coordinat per Jordi Palou.

Bé, segurament no perdrem cap dels vicis anteriors i simplement n'afegirem un altre. Així i tot l'alliberament dels textos de l'Enciclopèdia és una bona notícia per a tothom, fins i tot per als viquipedistes.

dissabte, 8 de març del 2008

Dia de la dona treballadora


Crec que m'he fet un embolic.
Per una banda em diuen que avui és dia de reflexió, però també és dia de la Dona Treballadora. Demà hi ha eleccions i si guanya un tal Mariano diu que haurem de penjar la bugadera espanyola pertot. Em sembla que no ho he acabat d'entendre. Diu que la bugadera espanyola és el símbol comú de tots els espanyols, especialment d'aquells que no se'n senten.
Això de penjar la bugadera potser és un homenatge a les dones treballadores, o potser no, no ho sé.
Però he trobat aquesta imatge a internet (el rètol és modificat) i m'ha semblat que seria un bon motiu de reflexió i que, si demà guanya en Mariano, jo ja hauré complert, ja hauré penjat el símbol de "lavandera española", si més no en el meu bloc, que ara per ara és l'únic lloc on puc penjar coses.
La imatge original la trobareu a http://www.hemmy.net/2007/06/.

diumenge, 2 de març del 2008

Cormac McCarthy i el cinema



De les novel·les d'en Cormac McCarthy s'han fet dues versions cinematogràfiques:
All the pretty horses (2000) i No country for old men (2007).
Quan vaig veure la versió de Tots aquells cavalls, havent llegit el llibre, vaig empassar-me una bona decepció. En anar a veure -ahir- la darrera dels Coen -tenint en compte que no he llegit el llibre i que els Coen normalment m'agraden- m'esperava una altra sensació.

No és que sigui un especialista amb en McCarthy (m'he llegit les dues traduccions al català: Tots aquells cavalls i la recentment publicada La carretera, i vaig acabar amb penes i treballs el Child of God en un anglès que em va semblar força complicat) però així i tot estic per aconsellar a tot bitxo vivent que primer es llegeixi els llibres i després, si es troba en un bon estat anímic, millor proper a l'entusiasme i amb necessitat d'apaivagar-lo, vagi al cine.

Tot i que les històries d'en Cormac són molt visuals i els seus personatges són de pel·lícula, que sí que ho són, el cert és que la lectura possibilita uns rituals que les novel·les necessiten: pots interrompre-la quan (et) convé, per agafar aire, per pensar Osti, tu, per anar a mullar-te la cara, o perquè deixes la lectura per l'endemà... Un llibre te'l pots empassar potser en cinc hores o potser en deu, i segur que no són consecutives, i això va a favor de l'entrellat McCarthy. Les novel·les milloren amb les interrupcions laborals, amb les hores de coixí, amb la vida quotidiana que fan pair i entendre les apocalipsis encadenades de l'autor americà.

En canvi, en una pel·lícula de dues hores, ni que hagi aconseguit l'òscar al guió adapatat, no hi ha treva, no hi ha pausa, no hi ha el temps necessari després de menjar i abans de submergir-te en aigües gelades.