En Pelai a la porta
i la verge a la cova,
els lleons que vigilin
figures i guardioles.
Creus i espases per creure
en l’Espanya immortal
abans que fos Espanya
i que fos conquerida
a punt per reconquestes.
Els cubs de la memòria
amanseixen un mar
que els vaixells carregats
van tancant dins del port.
I marxem sota el xàfec
que és bateig excessiu
i que és record compartit
i que és plor incontrolable.
2 comentaris:
Hola, bones!
Felicitats pels poemes, per les fotos i per la model. M'agraden aquestes entrades amb imatges poètiques. Bon començament de curs i fins aviat!
Gràcies, Tere. Em penso que has descobert el millor de la fotografia: la model i la màquina. La resta, ui! quasi prescindible.
Bon començament de curs també pels de la capital.
Publica un comentari a l'entrada