dissabte, 8 d’agost de 2009

Úries


Ha estat tan fàcil com prémer una tecla.
Ara ets a Empúries. Ara ets a Astúries.
Petrotransportat.
Has d’anar traient el cap a fora. Canviar d’aires, canviar d’aigua, canviar de terra, canviar de parla, canviar de finestra, canviar de miralls.
Uns dies, si més no.
Col•laborar als embussos, als consums diversos que diuen que activen l’economia (no acaben de dir de qui), a les estadístiques de mobilitat, a les xifres de visitants a les oficines d’informació, als índexs d’ús de la tarjeta de creditodèbit…
Un cop enllestits els marges i les previsions, tornar a prémer la tecla, i “retorn” cap a casa.
Ara ets a Astúries. Ara ets a Empúries.
Petrotransportat.
No us estranyeu que en els missatges que seguiran a aquest, hi hagi mostres d’aquests altres aires, altres aigües, altres terres, altres parles, altres finestres i altres miralls.

I per celebrar-ho us poso Astúries (Llegenda), una obra d’un músic català, l'Albéniz, de mare empordanesa, que va compondre per al piano, però amb ritme andalús, i que un altre català, en Tàrrega, va adaptar per guitarra, fent més evident la tirada flamenca. Per cert, en la versió que us adjunto el guitarrista és nordamericà, per embolicar-ho una mica més.
Dubto que els asturians s’hi vegin gaire reflectits; potser quan porten molts culins consecutius…