dimarts, 20 de gener del 2015

Àlbum dels EUA - pàgina 14

¿Alguna administració porta el control d'accidents de coloms urbans a causa dels reflexos?


Som a l'estació, milers de curses diàries sota constel·lacions nocturnes.


Som a l'estació, mana la inconfunsibilitat.


Som a l'estació, el rellotge és l'eix dels espais, els moviments són l'eix del temps.

dilluns, 19 de gener del 2015

Àlbum dels EUA - pàgina 13

 
Dreta darrere l'esquerra. ¿Els arbres no desorienten el seu creixement?


Cap impediment a repetir segons quins dígrafs. 


La llum, dreceres, retorns, miriareflex, multirefracció.


La complexitat del caos el fa tornar senzill.

diumenge, 18 de gener del 2015

Maria Wallace i el blau de la distància

Ella és la Maria Teresa Mir i Ros, filla de Fenals d’Aro. Des del 69 que viu a Dublín. Escriu poemes en anglès però el 2010 va publicar un poemari en edició bilingüe anglès-català. Signa amb el nom de casada, Maria Wallace.


El 2014 la Diputació de Girona publica “El blau de la distància” en edició bilingüe i amb un pròleg de la Rosa Font.

Segurament un dels estímuls del llibre és comprovar com es tradueix els versos la mateixa Maria:

A screech of tyres / always tells a story.
“El xerric dels pneumàtics / sempre defineix una història”.

Beacon-green lighthouse arms / strecht out / to embrace and warmn the weary. / Homing waves kiss the shore. / I’m lonely tonight.
 “El far estén els braços verdosos / per abraçar i advertir el viatger. / Les ones retornen a casa, / besen la platja. / Em sento sola aquesta nit.”

 “face my mother’s worried look / incapable of explaining why / I enjoyed roaming alone, / but reassuring her I would never stray / from that part-of-me place.
“veure la mirada angoixada de la mare / incapaç d’explicar-li per què / m’agradava vagar sola, / però calmar-la dient que mai no m’allunyaria / d’aquell lloc tan part de mi mateixa.”

Loaded with words, / some recently learned, / I enter a new laberynth. / I should not haven taken / such a load. / I have no need of them / once inside / a place of silence / where voice becomes water.
“Carregada de paraules, / algunes apreses fa poc, / entro en un laberint nou. / No hauria d’haver agafat / tanta càrrega. / No la necessito / una vegada dins / un lloc de silenci / on la veu es torna aigua.”

I will no rest, I can’t. / I need to know how it feels / to hold your hand.
“No descansaré. No puc. / Necessito saber què se sent / en tenir la teva mà entre les meves.”

Know also / life is a daily gift, / a rainbow / carrying a colour / for each one of your dreams.
“També has de saber / que la vida és un obsequi diari, / un arc de Sant Martí / que té un color / per a cadascun dels teus somnis.”



Repassada dels matisos de la traducció.

dijous, 15 de gener del 2015

Àlbum dels EUA - pàgina 12

Com una màgia dins del reflex estrafet, una reinvenció.


Respostes a preguntes latents, no formulades.


Espais propers, quasi personals malgrat no haver-hi estat mai.


Amb els vidres la ciutat no s'acaba d'acabar, esdevé un tirabuixó.

dimecres, 14 de gener del 2015

Àlbum dels EUA - pàgina 11

Tornem als vectors, a les verticalitats, als reptes a la llei de la gravetat.


Sabent que encara existeixes a peu pla, indiferent a la resta.


Allò ineludible ens va espiant per entre les escletxes.


I el formigó, per més disfressat que sigui, encara busca i agraeix altres matèries.

dimarts, 13 de gener del 2015

Ulls esbatanats

Big Eyes no és una pel·lícula que deixi gaire rastre per si mateixa.


Té la seva gràcia, des d’un punt de vista feminista, però no crec que les feministes la tinguin en compte més enllà de la primera impressió.



Té la seva gràcia, des del punt de vista dels burtonians, però a hores d’ara els burtonians ja deuen evitar parlar-ne.



Té la seva gràcia, des del punt de vista dels artistes plàstics, però segur que els artistes gràfics estan ja buscant nous estímuls.



Té la seva gràcia, des del punt de vista del documental cinematogràfic, però s’assembla massa a una historieta amb l’etiqueta que diu que està basada en fets reals.



Té la seva gràcia, des del punt de vista de càsting, però tots els actors estan buscant noves ofertes en els mercats locals dels dissabtes.



Ha estat la pel·lícula d’aquest Nadal, però no ha estat motiu de debat especialment productiu. Ens ho hem mirat amb ulls petits.

dilluns, 12 de gener del 2015

Àlbum dels EUA - pàgina 10

L'aigua sempre és l'aigua, i una font és una font.

La inevitable seducció de l'aigua, instantània i fluïda.

Inconscients de la trencadissa de reflexos dels símbols, total per unes engrunes de menjar.

Si vols, parlem de l'esclavitud, però potser tu t'ho mires des de l`òptica dels bitllets de cinc.

diumenge, 11 de gener del 2015

Àlbum dels EUA - pàgina 09

El que és nou dins del que és vell, i el que és vell dins del que és nou.

Tot és ingràvid i eteri, motiu de riallada.

De dalt a baix, dominant tot el continent, dominant tot el món...

Deixeu-me fer cara de murri, només teatre, per cloure els llavis i no fer cara de bocabadat.


dissabte, 10 de gener del 2015

Les set caixes de la Dory Sontheimer

Al febrer vindrà a Figueres la Dory Sontheimer a presentar el seu llibre “Les set caixes”.


La Dory, barcelonina i catòlica, va trobar el 2002, després d’enterrar la seva mare, set caixes plenes de documents que els seus pares havien guardat i amagat. Segurament perquè ella les trobés.

Així és que als seus cinquanta-i-sis anys va descobrir que els seus pares havien estat jueus que es van salvar pels pèls de l’Holocaust, i que bona part de la seva família paterna i materna també havien estat jueus però que no havien tingut tanta sort a l’hora d’escapar-se'n.

Caixa a caixa, la Dory va explicant al seu llibre els intents de la seva família –que no coneixia com a tal– de fugir de la solució final i de com només uns pocs ho aconseguien. La veritat li és amagada ja que els seus pares han hagut de maquillar la seva identitat per no ser detectats pels mecanismes franquistes, favorable fins que va poder als governs feixistes d’Europa.

Caixa a caixa la història es va desenvolupant, més o menys cronològicament. L’última caixa l’acaba d’omplir ella a través de la seva recerca personal, de retrobament amb els supervivents, de visita a centres de documentació...

Sobre el llibre es pot dir que té un clar objectiu genealògic, i que la Dory justifica tot el que fa –en un sentit o en un altre– la seva família, maximitzant el seu patiment, que ella va redescobrint entre les cartes, les fotos i els documents de les caixes. Però difícilment podria ser d'una altra manera davant la necessitat de refer una cronologia oculta i que calia fer pública, a l’espera que algú altre li pugui aportar més dades. És una catarsi personal. La descoberta d'una autobiografia inimaginada.



I per sobre de la ràbia i la rancúnia pels botxins, hi fa surar el reconeixement i l’estima per les víctimes.

divendres, 9 de gener del 2015

Àlbum dels EUA - Pàgina 08

 
Verticalitats (tot i que la gravetat continua mostrant la seva força)

Ni dòcil ni esquerp, amatent a la capriciosa generositat humana.

Anem cap a on les banderes ens indiquen (som nosaltres i les banderes les que provoquem el moviment del vent).

Que res no ens amagui el sol ni l'horitzó, per als necessaris jocs de llum.

dijous, 8 de gener del 2015

Àlbum dels EUA - pàgina 07

Tots els camins van al Capitoli (i en vénen).

Per sobre de tot, ostentació. Ostentació per sobre de tot.

Capitalisme: capacitat d'estimular tots els pecats capitals.

¿Els vidres també reflectiran la fi o serà el primer a esmicolar-se?





dimecres, 7 de gener del 2015

Balcó de Nadal

Acabades les festes, és el moment de fer balanç.


Suposem, d’entrada, que al balcó hi teníeu una senyera. No pas una estelada, que és molt separatista i no representa la Societat Civil Catalana, tot i que ha estat gràcies a l’estelada que l’esmentada Societat Civil ha acollit la senyera com a pròpia, ves per on.

Doncs quan arriba el desembre, al costat de la senyera, hi heu de posar un calendari d’advent. Si sou ecologistes hi heu de posar llavors i altre menjar pels ocells a dins de les butxaques del calendari.

Perquè la senyera i el calendari no quedin orfes hi podeu posar llumetes, un arbre de Nadal, un ninot de neu, un caganer, etcètera. Tot depèn de les mides del vostre balcó.

A mig mes, ja us podeu començar a plantejar de penjar el Pare Noel. N’hi ha que van amb escala i n’hi ha que pugen a ràpel, tot depèn de la intrepidesa del vostre Father Christmas. Potser haureu d’enretirar alguna de les coses que hi havíeu posat. Cal també posar-hi uns quants mitjons, grossos i amb vetes de colors vistosos.

Després del 24 hauríeu de treure el Pare Noel i els mitjons i el Calendari d’Advent. És el moment de penjar el tió del revés –ja que segurament no teniu llar de foc on cremar-lo–. Alerta: no en pengeu un de debò que si caigués sobre un vianant, amb la indemnització, us jugueu els Nadals dels propers anys.

El 28 ja podeu treure el tió i penjar-hi una llufa. Si esteu molt cremats amb el procés sobiranista el podeu penjar directament sobre la senyera. També hi ha la possibilitat d’elaborar la llufa amb tots els dècims i participacions de loteria que no us ha tocat. Segurament us donarà per fer no una llufa sinó tota la sanefa, que també queden molt decoratives en el balcó.

Després de Cap d’Any haureu de tornar-hi a fer lloc per penjar-hi els tres reis. Hi podeu afegir patges i fins i tot en Fumera. En el cas de penjar totes les figures es recomana de posar etiquetes identificatives, que és un bon suport per als pobres vianants que no els hi ha caigut el tió a sobre.

En els propers anys potser també haurem de comprar representacions de la Fada Befana, i aleshores no caldrà treure els mitjons del balcó, fins i tot en el cas que hagués passat el Noel. I és que la Befana també fa servir els mitjons per posar els regals, i a més t’escombra el balcó entre l’aterratge i el posterior enlairament.

I tal dia com avui ja podreu treure-ho tot i és cosa vostra saber què hi podeu posar per cridar una mica l’atenció.


Bé, l’any que ve farem suggeriments de decoració per a tots aquells que no tenen balcó.

diumenge, 4 de gener del 2015

Àlbum dels EUA - pàgina 06

Conquerir l’espai perquè la Terra té massa amos i és difícil quedar bé amb tots.

Cal començar per la invasió metàl·lica dels camins del cel, cuirassa del guerrer de la impaciència.

Per sobre de China Town s'hi ha passejat un.

Terror a quedar orfes de símbols. 

divendres, 2 de gener del 2015

Àlbum dels EUA - pàgina 05

Mens ameri in corpore cano.


Ai, amor (or I am or) ¿Lo ve o no lo ve?


Olivera americogrega per destil·lar sucs cibernètics de l’antigor


La màgia de l’aigua consisteix en infinitud d'imants intercanviables.