Lei Bauç

Lei Bauç és un poble en pendent de cases amb portes i finestres de fusta, parets de marès i fonaments d’alumini.

Expliquem-ho breument.

A la Provença fan un tipus de moble amb acabat típic. La fusta sol ser de roure (i també de pi, per suposat). Ja tenim la porta i la finestra.

Les parets són de pedra calcària, sobretot marès (roca sedimentària detrítica que són grans de sorra cohesionats amb carbonats, molt fàcil de treball i també molt fàcil d’erosionar). Ja tenim les parets.

Els fonaments ja són més difícils de demostrar. Però val a dir que en aquesta localitat es va descobrir per primera vegada el 1821, pel geòleg francès Pierre (un geòleg no pot tenir un altre nom) Berthier, una pedra d’alumini que es va anomenar bauxita en honor al lloc. Aquesta roca s’extreu a 4 o 6 metres de fondària. Ja tenim els fonaments d’alumini (amb forta llicència litopoètica).

De la fusta només puc afegir que els provençals estan molt orgullosos del seu estil decoratiu, i que realment he vist exemplars de roure molt interessants a les múltiples zones protegides que tenen.

De l’extracció del marès només puc afegir que em van fer venir una forta nostàlgia de Menorca i que em consta que una de les eines que feien servir els picadors era l’escoda, cognom d’una de les meves branques familiars de la Noguera (vés a saber si eren picapedrers).

De l'erosió del marès només puc afegir que el vent carregat de partícules n'arrenca formes d'erosió alveolar molt característiques, com al cap de Creus amb l'esquist. Igual però diferent. 

I de l’alumini només puc afegir que veig que a la Provença encara es resisteixen que aquest material passi de sota els fonaments a les portes i finestres de les cases. A veure quant de temps s'hi resistiran.