Ais va ser la capital de la Provença. Es veu en alguns dels racons i carrerons que et vas trobant mentre t’abandones a l’incorregible vici de passejar. Feia calor. Fins i tot els coloms (recordant la fundació romana d’Aquae Sextae) ens donaven pistes del que hauríem d’haver fet.
Ciutat comercial i turística. Fan el mercat el dissabte. Quan hi vam anar van tenir el detall de baixar els preus a la meitat. Tot i així no vam fer gaire despesa. Bé, una mica sí. I no vam tenir la sensació que ens reduïssin gaire el preu.
Per la ciutat van retent homenatge continu a les figures locals i provençals. Diria que el de la foto és Sant Eugeni de Mazenod que va ser bisbe de Marsella al segle XIX. Quan ens en vam adonar ja ens havia beneït.
És un bon lloc per parlar de l’occità, mare de l’aranès i del provençal. Bé, la veritat és que, ben mirat, aquesta entrada de blog no és el millor lloc per enrotllar-se sobre llengües mortes, moribundes, agòniques i altres mantingudes com a simple exotisme per a gaudi de turistes i ociosos. Vull dir que per poc preu podem acabar parlant del català.
Avui no toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada