Al poble de Lei Bauç (Les Baux de Provènce), a la zona de les Alpelles, s’hi va explotar unes pedreres de marès fins l’any 1935. Aquest material calcari, humil, s’havia fet servir per construir, entre altres, el poble i el seu castell, enlairat ja sobre un important monticle calcari.
El nom d’aquesta pedrera el prenia de la vall cap a on s’obria: la Val d’Enfer. Com sempre, la toponímia popular tan suggerent i tan cristianitzant.
Al 1959 el senyor Jean Coctau, impressionat pels laberints d’aquesta pedrera, hi va filmar la seva pel·lícula autometafòrica (que no autobiogràfica) titulada El Testament d’Orfeu.
Imatge: https://jennifermilarski.files.wordpress.com/2012/09/loracle_des_baux_lidole_le_testament_dorphee.jpeg?w=958
Des del 1975 és un lloc privat on s’hi projecten imatges. S’hi crea una societat que s’autoanomena Cathédrale d’images. La pedrera passa a anomenar-se Carrières de Lumière. L’infern se’n va a l’ídem.
L’any 2008 l’Ajuntament de Lei Bauç reclama la gestió de l’espai a favor de la societat Culturespaces. En aquest moment comença una guerra judicial i econòmica que encara dura a data d’avui.
Actualment s’hi projecta un audiovisual sobre Marc Chagall, nascut a Bielorússia però mort a la Provença. A mi el pintor m’agrada força. L’espectacle molt menys. Però deixeu-m’ho dir amb la boca ultrapetita perquè no he trobat a la xarxa ningú que em doni la raó.
Imatge de l'obra de Chagall al Museu de Tossa de Mar: http://www.mon.cat/cat/img2/violinistacelest_467x350.jpg
L’equipament compta amb 100 videoprojectors connectats amb fibra òptica que omplen de coloraines uns 6000 m2. El sistema de so es veu que també està megaestudiat perquè no provoqui cap ressonància entre les parets, les columnes, les diferents altituds, el sostre, etc. Diria que sí, que tècnicament és impressionant. Artísticament és més aviat pressionant.
I si ets a dins i en algun moment estàs fart de tanta parafernàlia pots sortir a prendre l’aire a les Salles du Nord de la pedrera, la zona que va fer servir en Coctau per al seu film i on han posat una petita sala de projecció, els lavabos, la cafeteria i uns altres espais que ara per ara estan buits a l’espera que se’ls acudeixi de posar-hi alguna altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada