Us parlo de la feina. En Gerard proposa de plantejar a l'alumnat una pregunta complexa i contundent: "¿Quin és l'objectiu principal i evident de qualsevol ésser viu?" És a dir: ¿En quin moment / després d'haver aconseguit què... els éssers vius consideren que "ja es poden morir"?
La pregunta té el seu suc i bruc, i l'equip s'hi engresca. En Gerard parla de les papallones (es metamorfosen per poder posar els ous i tot seguit l'espitxen), en Jordi de l'atzavara (floreix només un cop a la vida, i de fet mor per poder florir), la Sílvia del salmó (remunta el riu per posar els ous i quedar-s'hi), i a un servidor se li barregen dos exemples, i en resulta una mixtura entre barroera i solemne.
Arribo a casa i em poso a perpetrar virtualment aquesta barreja. Segurament és il·legal (poc he demanat permís a ningú) i evidentment és impúdica. Us deixo el resultat incrustat mentre ningú no el qualifiqui d'improcedent i els del Tutub el desenllacin. Espero que se n'entengui la intenció. S'admeten totes les crítiques.
Hi ha altres exemples, com ara les doloroses vespes. No sé si l'espècie humana també pot exemplitzar la qüestió. I és que és una espècie tan complicada!
4 comentaris:
ara t´haurà quedat clar que les femelles són perilloses,oi..? jejeje.
A veure, tots els que no som femelles tenim clar que ho són, el que no veiem habitualment -potser perquè preferim ignorar-ho- són les constatacions tan incontestables.
Aprofito per saludar un dels fotògrafs més impecables (tècnicament i creativa).
Los Budistas alegarían que no hay fin, si no un continuo renacer y evolucionar. Como posibilidad es una de las mejores. Salutacions
És cert que tot és fluir, però no queda gaire bé d'insistir-hi en segons quins enterraments, encara que hagis mort en plena acció sexual com el mantis. I és que això de la vida i de la mort...
Acollonit m'has deixat amb les fotos de la Muga... No sé si has detectat l'autor d'un comentari...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada