divendres, 17 de juliol de 2009

kumbaiatis


Un servidor va anar a misses de jovenet en què li feien cantar Fe No És Esperar, La Vall Del Riu Vermell, i Kumbaià. Com que un servidor ha renegat una mica d’aquella època de perillosa credulitat, ho va acabar llançant tot al mateix sac.
Un servidor, a l’actualitat, llegeix assíduament la revista Enderrock i al darrer número hi encarten un vídeo que lloa la figura d’en Xesco Boix, l’introductor del terme Kumbaià, el generador del Grup de Folk, el líder dels Ara Va de Bo i el que acabà suïcidant-se a la via del tren, a Malgrat.
Un servidor, mirant el vídeo, s’ha hagut de replantejar un piló de coses. Ha sabut d’on venia el terme Kumbaià, ha sentit gent de diverses generacions parlant de l’artista, ha escoltat les músiques que un servidor sí que ha conservat a la memòria i als seus inconscients, s’ha topat amb diverses i enfrontades opinions entre les que no sabia triar.
Un servidor, doncs, ha anat a rescatar el sac dels repudis, ha remenat els materials allà acumulats tot i saber quants riscos mentals i emocionals això pot comportar. ¡Quina sort que tenen els que saben reprimir les ganes de replantejar-se coses!
¿Un servidor és un kumbaià apòstata?

Cap comentari: