dimarts, 7 de juliol de 2009

Des del terrat de casa - 1


Visc a la part vella de l’Escala. Des del terrat de casa puc veure –entretallat– el mar, i, aixó sí, cel per totes bandes; però moltes vegades hi ha altres coses que em criden més l’atenció que no pas el mar i el cel. Estic envoltat d’edificis renovats amb criteris que compartiria, però també de molts altres, quasi abandonats, o abandonats del tot, a l’espera d’un comprador, o a l’espera de res, no sé si amb l’esperança d’una revalorització especulativa.
Doncs un d’aquests edificis clausurats té un terrat atapeït d’objectes i andròmines, i totalment colonitzat pels coloms. Difícil dir-ne una quantitat. Entren i surten del cobert on deuen haver fet els nius, i fins i tot fan niu als ampits de les finestres. És curiós perquè fan quatre i cinc postes durant l’any, una passada, no sé si sempre els mateixos coloms, o és que es relleven i van passant-se el niu els uns als altres.
Avui veieu els coloms al voltant del terrat en qüestió abocats a un espectacle fins fa poc gens habitual, però que ja és la segona vegada que observo. ¿Què miren? Doncs com un gavià es cruspeix un congènere seu. La fotografia del gavià i el colom abatut us l’estalvio. Suposo que el gavià simplement aprofita un colom mort; vaja que no ha estat ell qui l’ha mort, més que res perquè, de tractar-se d’un atac, dubto que els altres coloms es quedessin pels vorals contemplant-ho amb un simple posat de lleugera incredulitat.
¿Què vol dir això? Crec que algunes coses. Entre elles:
1. Els coloms s’adapten al medi i un nucli antic en condicions agudes d’abandó és un bon medi al que adaptar-se.
2. Que potser els gavians també s’adapten al medi i aprofiten la font d’alimentació més propera en el medi més proper.
3. Que tot i estimar els coloms, els gavians i llurs adaptacions al medi, potser que les persones a qui correspongui arreglin les cases, les habitin i les mantinguin en condicions més adequades al medi en què es troben.
O sigui!