D'un país en flames

El títol és dels Radio Futura, d'un dels seus millors àlbums. La casualitat ha volgut que estigués preparant-ne una ressenya per al bloc aquell de les músiques i al mateix temps fes una mica d'endreça de les imatges del meu disc dur (entengui's imatges visuals). ¿Que per què faig endreça? Doncs perquè sóc d'aquells que quan trobo (o m'envien) una foto que em diu coses la mà del ratolí se'm torna tonta i acabo emmagatzemant-la a la carperta que correspon o a la que no correspon. Això vol dir un cert garbuix i de tant en tant, o sigui a l'estiu, toca endreçar.
Doncs suposo que se m'ha fet una pilota mental: el disc dels Radio Futura, el país en flames literalment, el canal Segarra-Garrigues, l'estiu, l'endreça, les imatges moltes de les quals són d'aigua...
Total que, sense més ni més, us en penjo unes quantes. Sincerament, moltes no sé d'on les he tret, o d'on les ha tret qui m'ho enviava. Ja sé que és lleig però no us en puc donar les referències. Ara bé, en unes poques sabreu descobrir la mà màgica i la tècnica incommensurable d'El Divino Paciente.

Per a acabar-ho d'adobar us proposo de llegir un poema d'en David Figueres, el de Reus, titulat precisament "La mar incendiada".