Músiques sense les quals crec que jo no seria el mateix

He hagut de fer alguns viatges a Lleida per qüestions de salut familiar. Són unes tres hores d'anada i unes altres tres de tornada.

No puc concebre un viatge llarg sense música. Si puc, la trio amb calma. Després escolto altres coses a les que he pensat amb calma. Però necessito música. Pensant-ho bé, la música forma part indissoluble d'un servidor. Encara que canti fatal. Encara que no sàpiga tocar en condicions cap instrument. Sense música no puc concebre la vida. Sense música no em puc concebre.

Donant voltes a aquesta idea, una nit d'hospital a Lleida, a més d'escriure algun poema que ja he posat per alguna banda del bloc, se'm va acudir de fer un bloc nou: musiquessenselesquals. Un lloc on anar posant cançons o altres músiques que han deixat cicatriu, externa o interna. I al costat de la música, el record o el motiu o allò que la fa personalment rellevant. Una autobiografia musical a petites dosis. ¿A qui pot interessar? Tret de mi mateix, a ningú, evidentment. ¿I què? ¿No és internet la dictadura dels mediocres?

En aquell viatge a Lleida escoltava en Steve Winwood que, durant un temps, m'havia agradat molt. Em venia a la memòria l'any ja llunyà que vaig fer un màster a Barcelona. Hi vaig haver de fer tants viatges que em vaig plantejar com a feina metòdica reescoltar els centenars de cassets que tenia enregistrats. Amb la col·laboració d'una bona cinta netejadora, vaig tornar a posar cintes que feia segles que no escoltava. Moltes d'elles van anar a parar directament a la paperera i després a les escombraries (no eren temps de deixalleria, aquells, encara). D'altres cintes se sentien bé però van tornar al cul de la capsa. Algunes sí que es van salvar. Per exemple, les d'en Winwood.

I el que són les coses, tot fent el xafarder topo amb una imatge simpàtica d'en Gusti. Veig que hem coincidit amb alguna de les cintes que salvar. O potser és que ell ha trobat una manera més creativa de reciclar-les. Tant li fa.

Si acabaré fent el bloc o no depén de moltes coses, especialment del temps disponible. De moment us poso una de les músiques sense les quals crec que jo no seria el mateix. Si voleu saber per què, us haureu d'esperar que el projecte sigui una realitat. Tot arribarà, potser.