dimarts, 2 de desembre de 2008

Desembre i la fi del món

Us suposo informats que un desembre (com aquest però no aquest) hi ha prevista la fi del món. Concretament el dia 21 del desembre de 2012. Diuen que els maies ja ho havien calculat al detall. I que en Nostradamus ho va portar a cal notari.
Una mala jugada, no cal dir-ho, perquè per al 2014 hi havia també prevista la independència de Catalunya. Concretament el dia 11 de setembre. Vaja, que és possible que no pugui ser.
Anem a pams. Desembre, com a darrer mes de l'any segons model occidental, ja es presta a despertar psicosis catastrofistes tant personals -que passen més aviat desapercebudes excepte per als bancs- com col·lectives -que sempre tenen una mica més de color.
Si voleu aprofundir en el primer tema, trobareu de tot a pertot. Us en poso un perquè no digueu que no teniu temps d'investigar pel vostre compte.



Com a mostra que totes dues prediccions tenen fonamentació científica, us adjunto dues portades de la premsa internacional. En una es veu clara la proximitat de la fi del món (és una imatge capturada a internet) i l'altra avala la immediatesa de la recuperació sobiranista (aquesta és capturada del meu disc dur; no sé pas qui la deu haver posat, senyor fiscal).



De fet, aquest missatge només era per informar-vos que en tal dia com ahir, 11 de Rufolari, començava el mes de desembre. I que era una molt bona oportunitat per a reescoltar la cançó dels Water Boys amb el mateix títol. El que passa és que després se m'hi han anat afegint altres temes. I com sempre, la poesia ha quedat a sota del piló.

2 comentaris:

SYSTEMCAD ha dit...

Hola Candi, aunque sea política ficción y con todos mis respetos al Sr. Paquirrin, la verdad es que esta portada da un poco de miedo si pensamos que el futuro se orienta en ese sentido. En cuanto a la segunda portada se me ocurre una reflexión: Que ocurriría si en vez de escuchar a los políticos la lista de innumerables ventajas que tiene el decantarse por una opción de autogobierno real( hay gente que le gusta llamarle independencia), fuesemos los ciudadanos de a pie los que les preguntásemos una cosa tan simple como si sencillamente íbamos a vivir mejor por el echo de escoger esa opción, no que íbamos a ser "mas" de todo como ellos publicitan, si no sencillamente si viviríamos mejor. Salutacions

Càndid ha dit...

Hola Divino,
ja sabia que la portada del Paquirrín et trasbalsaria. Sembla una xorrada però si mesurem les estones que els mitjans li dediquen, potser sí que assoleix el nivell de símbol del nostre temps.
Pel que fa a la independència, ja saps que jo penso que com més millor, de la que sigui, fins i tot de la política. ¿Que els polítics són uns mentiders? Doncs com més a prop els tinguem millor ens sentiran si ens dignem a parlar-los.
Parles de viure millor. Tant de bo. En tot cas, s'haurà d'aconseguir sense ells i sense el que sigui, compromesos èticament amb la millora.
No sé si ens hem aclarit. Bé, n'haurem de tornar a parlar una altra ocasió. Ho apuntem a l'ordre del dia pendent.
Deixa'm reiterar-te que cada cop estic més fabagirat amb les teves fotos. Collonut el viatge per la Maragateria. M'has fet venir ganes de tornar-hi.
Salut.