A sant Josep li ha ben florit la vara –ara sí.

Ja tenim la primavera aquí (primo vere). Aquest divendres es produïa l’equinocci vernal, el de primavera. Quan dia i nit tenen la mateixa durada. Quan al pol nord comença un dia de sis mesos. Quan al calendari republicà comença el mes de Germinal. Quan al calendari persa comença el mes de Farvardín (de fet comença l’any 1388). Quan al Montgrí continua la campanya de l’espàrrec.


I al Montgrí, un esclat de porrasses (Asphodelus cerasiferus) pertot. No deu ser casualitat que en determinades contrades es conegui aquesta planta com la “vara de sant Josep”.


Creien els grecs antics que els Camps Elisis eren entapissats amb plantes d’aquesta família (els asfòdels) i per aquest motiu se’n posaven a les tombes dels morts i s’utilitzaven en les cerimònies funeràries.




I al Montgrí, ja han florit les primeres estepes blanques (Cistus albidus). Premi Sostinatura de disseny amb material reciclat. L'organització lamenta que cap estepa no s’hagi presentat a recollir el premi.


Diuen que a Argèlia, de les fulles en fan un te més efectiu que el bicarbonat. I també diuen que a València se les fumaven quan el tabac escassejava.

Germinal

Demà, dia 5 de Germinal, s'acaben les vacances. Aquest (el de les vacances) sí que és un calendari de debò.

Permeteu-me, però, per allò de la fidelitat, que continuï insistint en el calendari republicà, el que volia adaptar-se a la natura i a les feines dels humans per aprofitar-la. El nom del mes intenta establir el que en les nostres latituds tocaria fer, i encara no ha deixar de fer, malgrat els avisos i les alarmes.

Aquest any l'atzar ha volgut que tot anés a parar a allà mateix: la Pasqua i les seves vacances, Sant Josep i la seva migrada influència, l'equinocci i l'inici de la primavera...

Com que al missatge anterior ja us posava fotos pròpies, per a aquest he preferit manllevar-la. És d'en Gerard Carrión, company del CdA, que té una pàgina sobre botànica que us recomano: http://www.xtec.net/~gcarrion/Botanica.htm.

La imatge es titula Rosa boscana amb espiadimonis. No em direu que el nom no està en consonància amb el que parlàvem.