Potser el títol es refereix a la frontera
geogràfica, la que pots palpar a Portbou, la Jonquera, el Portús, Agullana...
La frontera de les mugues, de les duanes, de l’alcohol, del tabac, del sexe
rellogat.
Potser el títol es refereix a una frontera de l’edat,
del moment aquell en què has de pensar si prens o no decisions dràstiques,
que potser n’és la darrera oportunitat, la frontera biològica de la
maternitat, la crisi dels quaranta.
Potser el títol es refereix a la frontera dels
convencionalismes, la línia que assenyala on comença una relliscada o acaba una
aventura en un paradís sexual, a pocs quilòmetres de casa, del qual se’n torna
a peu, com en tots els viatges interiors.
Potser el títol es refereix a la frontera que
separa els personatges principals dels secundaris, imprescindibles perquè els
altres perpetrin el seu protagonisme. Personatges com la substituta d’anglès,
el colombià metrosexual o déu-nostre-senyor amenacen la Teresa i en Pau amb usurpar-los el protagonisme.
Potser el títol es refereix a la frontera de
gènere, ja que en Pau + el seu germà + el seu cosí + el seu amic són a una
banda, mentre la Teresa + la seva mare + la seva amiga més amiga són a l’altra. I travessar la líniva divisòria dels dos gèneres esdevé perillós.
Potser el títol es refereix a una frontera
estilística, de qüestionar-se si un grup de redaccions, enginyoses i petulants,
acudits i fragments de tesina impresentable, tot estudiadament desordenat,
formen una obra amb possibilitats de guanyar el premi Sant Jordi de novel·la.
(Potser falta dir que m'ha anat agradant, conforme anava travessant fronteres -moltes vegades la mateixa-. D'un registre molt més lleuger que no pas Els jugadors de whist, però igualment estimulant.)
PanPetit.jpg)
