¿On neda?

L’íntima i crònica inquietud del mar

quan sent la costa a prop esdevé onada,

com el desig d’anada i de tornada

d’un vell llagut que busca el seu escar.

Anb prou feines...

Cara a Culip, cara a la tramuntaneta que avui ve dòcil i cansada.

Amb prou feines si pessiga la pell de gallina del mar.

Amb prou feines si xiula la seva simfonia als alvèols dels esquistos.

Amb prou feines si gronxa l’armèria o remou les bosses de calitja dels fondals.

Amb prou feines si empeny les onades que abracen somortes

la cala plena de restes de prosaiques procedències.

Amb prou feines si té ganes de xerrar ni d’on ve ni fins on pensa arribar.

Amb prou feines si s’ha adonat que sóc aquí, m'ignora mansament.

Arribat

Arribo.

Alguna cosa em diu que ja he arribat.

Potser l’arç blanc florit,

O el cant d’ocells desconeguts,

O la ratlla que el sol dibuixa amb ajut d’un núvol,

O una bufada d’aire amb flaires atàviques,

O l'aigua que dubta de si seguir o aturar-se...

Sí, ja he arribat.

Així i tot dono via lliure als peus,

I als ulls,

I als pensaments,

Perquè esbravin els impulsos,

Perquè ressegueixin els camins necessaris

Per comprovar que sí que he arribat.

Poema per ser llegit sota aigua

Deu ser de l’època en què els meus fills petits tenien un arsenal de joguines per al bany diari. Entre altres coses tenien una mena de llibres tous i plastificats. I vaig pensar si no seria una bona idea de fer llibres d’aquells, però de poesia. No pas per als banys de la mainada, sinó per als aficionats a la poesia. Es podria vendre el llibre juntament amb unes ulleres d’anar a sota aigua. I és que sota aigua és un bon lloc per a llegir poesia. Un lloc especialment indicat. Amb alguns inconvenients (necessitat d’equipament, lectura estacional i sotmesa a intermitències, dificultat de fer-hi anotacions), esclar, però solucionables. De fet, els lectors de poesia estan fets a tot.
La part logística va morir quasi instantàniament. Però no el concepte. Aquí teniu un dels “Poemes per ser llegits sota aigua”.
No sé si ara, amb els ebooks, hi ha una nova via d’exploració...

L’úter vell refredant-se
On tu vas retornant
Amb el nus del llombrígol
Raciones l’aire escàs
Com la vista que abasta
Poc enllà de les mans
La llum esmorteïda
El so dins un timbal
Aquí relativitzes
El cos la gravetat
La vida ve de l’aigua
¿per què matem el mar?
Qui sap si el primer origen
Simplement és la sal
Ara fes una pausa
I surt a respirar

Imatge: http://www.womanywomanywomen.com/?p=45