KLX ¿Fi d'etapa o fi de tapa?

El dia 4 de setembre va ser el meu aniversari. I em vaig jubilar. Les fotos que us en poso són de la Tere. (Gràcies, Tere!)

De llavors ençà faig una mena de crònica de pensionista, en forma de diari. Aquí teniu l'enllaç. 

Vistes experiències anteriors, no sé fins quan durarà.

Jo m'he marcat el termini de tres mesos, fins Nadal. A veure si hi arribo.

Si hi arribo potser em proposi de continuar.

De moment vull mantenir els blogs dels Naps en Fonya, els de Ticket to Empurialand, i vull veure si recupero els de Tròpic de Tramuntana i el de Músiques Sense les Quals.

De moment. I és que un moment dura molt poc. Al moment següent cal veure què.

El que no té gaire sentit és mantenir aquest. 

Càndid a l'Escala s'havia dit Càndid de l'Escala fins que uns escalencs autèntics em van fer veure que jo no n'era perquè no hi havia viscut. Llavors vaig considerar oportú canviar-li el nom.

Ara desapareix el blog i el títol perquè el que hi tinc a dir també desapareix.

M'acomiado dels que us l'heu mirat. Els que l'heu comentat alguna vegada em vindrà molt de gust de trobar-vos en els altres espais, fràgils i temporals com havia estat aquest.

Adéu-siau. A reveure. Al que sigui.

Pobles fantasma de Bulgària

És el primer post de la Ginesta al seu blog Perceptions, o, si ho preferiu A tort i a dret i viceversa. 
Si dic que és un post recomanable potser pensareu que se'm veu el llautó. 
Així i tot dic que és una entrada més que recomanable. Espero que sigui el primer de tota una bona colla.
Li he manllevat aquesta fotografia per ser més convincent.

Col·lecció de moments

És el nom d'un dels blogs de la Carme Rosanas. 

La Carme practica l'art del dibuix i de la pintura i sovint es basa en fotografies de blogs d'altri. No és el primer cop que n'aprofita una del blog d'un meu alter ego. Tot un honor. El blog és Ticket to Empurialand, aquell que es deia Empordà to take away fins que vaig descobrir que el nom ja estava agafat. 

Si hi doneu un cop d'ull comprovareu que la Carme acompanya les seves il·lustracions amb textos habitualment poètics i habitualment propis. I hi trobareu crítiques de llibres i altres propostes. 

La Carme és una blogaire activa i incansable, de les que deixen comentaris, que ja és molt d'agrair, i a sobre promociona els blogs que segueix, que ja només es pot agrair seguint l'exemple i el model. 

Si no ho feu ja de tant en tant, em sembla que hauríeu de donar un cop d'ull Col·lecció de moments i convertir-vos-en en seguidors.

Petita aventura en un petit remolí de vent

Tinc una sèrie de fotos del país on visc que no tenen res d’especial, gens espectaculars, gens significatives, i per això m’agraden.

Són les fotos a les quals recorro quan vull aplicar un filtre o practicar un efecte, o jugar-hi una estona a veure què passa.

Són imatges anònimes però carregades de paciència. D'aquelles que es deixen fer de tot.

I he pres la decisió d'anar-les lliurant a la tramuntana, com si es tractés d’un seguit d'accidents involuntaris.

La tramuntana és la principal exportadora de l’Empordà. S’ho emporta tot. I també aquestes fotos: Empordà to take away.

Blok o Bloq

Estic sentenciat. Faig servir la paraula “bloc” per a referir-me a això d’ara mateix.



Us podria fer un llistat d’enllaços de gent molt i molt enfadada per aquesta c amb la cua entre cames. Sort que hi ha el problema dels transvassaments que tapen aquesta altra qüestió. Si no, no es parlaria de res més.



Estic pensant en cobrir-me les espatlles. Faré un bloc i un blog. Hi posaré exactament el mateix però canviant la paraula cada vegada que aparegui. Així seré blocaire i bloguista alhora. Mantindré un peu a cada banda de la línia, i quan calgui, que segur que caldrà, faré un bot al costat que m’interessi.



Clar que, pensant-ho bé, potser el més raonable és que em posi a escriure directament en anglès. Així practico i potser em llegirà algú més.



Clar que per les xorrades que hi poso últimament.