Santi Musquera, apòstol de Terrades

Dissabte vam anar a comprovar l'evolució tectònica de la sèrie de Terrades. En Santi Musquera ho ha vingut fent els darrers trenta anys, a partir de l'estudi que n'havia fet en Pallí, i li va semblar oportú de compartir-ho amb nosaltres, simples mortals àvids de coneixements amb una certa consistència.

En Santi està jubilat tot i que no ho diríeu. Molts dels presents havien estat alumnes seus i, pel que es veia, els havia tocat més o menys la fibra això de mirar pedres a veure que s'hi veu i d'escoltar-les a sentir què expliquen.

Vaig intentar fer memòria de quines eren les excursions que jo havia fet de nen i/o jovenet amb l'institut i/o amb l'escola, i no hi vaig trobar cap recerca geològica semblant, cap fita aigües amunt del Segre, cap experiència a la intempèrie amb un mínim de significat.

Diria que el plaer intens pel territori m'ha vingut de (força) més gran, potser des de quan he après a badar els sentits tot trepitjant-lo, les dues coses alhora, que no és fàcil ni gaire compartit. 

Santa Magdalena

L’ermita de Santa Magdalena de Terrades forma part del patrimoni arquitectònic de Catalunya i del patrimoni genollístic de molts empordanesos. No precisament perquè en arribar-hi caiguin de genollons a causa de la devoció. Si cauen de genollons és per altres motius.

Segons la Viqui, l’ermita havia estat anomenada Santa Maria de Codó, nom de la zona, però al XV va ser reconstruïda i rebatejada.

Segons el consorci Salines Bassegoda va ser fundada al XVII i consagrada el 8 de setembre del 1681.

Cansats com estem no ens posicionarem. Avui no. En tot cas, passats els segles que hagin passat, la gent anomena el lloc muntanya de Santa Magdalena. I posats a divagar, i tenint en compte que la santa és patrona de les prostitutes penedides, apa que no se’ns va la vista cap a la vall del Llobregat.

La veritat és que des de Santa Magdalena la vista se te’n va cap a tot arreu, feina tens a aturar-la, se te’n va rodolant pel penya-segat calcari cap a la Salut fins a la Muga i el pantà, o a l’altre vessant, ple d’un rascler corprenedor (de manual) fins a Terrades i els seus camps de conreu.

Posem els genolls a lloc, escrivim un pensament al quadernet (“Arribes al cim i el camí encara continua pujant”) i reprenem el camí de baixada.