En Santi està jubilat tot i que no ho diríeu. Molts dels presents havien estat alumnes seus i, pel que es veia, els havia tocat més o menys la fibra això de mirar pedres a veure que s'hi veu i d'escoltar-les a sentir què expliquen.
Vaig intentar fer memòria de quines eren les excursions que jo havia fet de nen i/o jovenet amb l'institut i/o amb l'escola, i no hi vaig trobar cap recerca geològica semblant, cap fita aigües amunt del Segre, cap experiència a la intempèrie amb un mínim de significat.
Diria que el plaer intens pel territori m'ha vingut de (força) més gran, potser des de quan he après a badar els sentits tot trepitjant-lo, les dues coses alhora, que no és fàcil ni gaire compartit.
