Dins del temple romànic hi ha la imatge de santa Maria de Jonqueres, una imatge de bona mida, feta amb alabastre de Beuda, d’estil gòtic, que seria la imatge principal del priorat que hi va haver des del segle XII. Segons la documentació, la policromia de la imatge és quelcom més que sospitós. Se’n diu “grollerament policromada (colors blaus, vermells, verds) que desfiguren el treball de tall original”. Porta el nen Jesús al maluc esquerre a i una magrana a la mà dreta.
El que no hi ha al temple és la imatge de santa Magdalena, petita, també amb alabastre de Beuda. La tenen guardada al mas veí. És la imatge de Maria de Magdala penitent, és a dir, escabellada, amb la creu de fusta i la calavera.
La figura de Maria de Magdala és apassionant perquè ve a ser el paradigma dels conflictes que ha tingut l’Església Catòlica amb la figura femenina. Menystinguda per pecadora, que sesgadament es venia a traduir com a “prostituta”, tot i ser de les dones que apareixen en els moments claus de la vida de Jesucrist.
Germana de Marta i de Llàtzer, trobareu teories fonamentades sobre la relació de Maria de Magdala amb el mateix Jesucrist, fins les que afirmen que van fer vida matrimonial. Hi ha evangelistes que en parlen en uns moments concrets i altres que en parlen a bastament, per no esmentar els evangelis apòcrifs.
Mort Jesús a la creu, i convenientment ressuscitat, hi ha qui l’envia (a Maria Magdalena) a Efes a morir, i hi ha qui la fa anar fins a Ais de Provença.
Sembla que a Santa Maria de Jonqueres, un cop desvallestat el priorat de Santa Maria, la devoció del lloc es decantà per santa Magdalena, que en el segle XV ja tenia un altar propi dins del temple.
Els colors de la figureta d’alabastre també són sospitosament recents. De fet, la senyora que en té custòdia diu que va ser “el meu cosí que va pintar les figures de color blau, molt bonic.” Doncs fins i tot el color blau del seu cosí s’ha anat esvaint.
