Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fòrum l'Escala. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fòrum l'Escala. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de juny del 2013

Aturem les Prospeccions a la costa catalana

Assistim, a l’Escala, a una xerrada de la plataforma Aturem les Prospeccions.

O som alarmistes o la cosa és clara. Destruïm l’entorn perquè algú es pugui fer una mica més ric. L’esquer són les quatre engrunes que reparteixen entre els que sacrifiquen paisatge i salut. Potser no ens convé als que estimem al país i que el volem lliurar als nostres fills en les millors condicions possibles, però sí que convé als malalts del diner, de la compra-venda de poder. Els malalts d’ara manen. Els malalts del futur a creure i a callar.

O la cosa és clara o som alarmistes. I el que passa és només que aquests emprenedors que intenten crear llocs de treball per a la població ignorant i necessitada, es troben amb els quatre eixelebrats de sempre fent fressa i aprofitant la credulitat de la bona gent per espantar-la. Els espantadissos i els seus atiadors intentant frenar el progrés i la prosperitat.


No érem gaires, a la xerrada. O potser érem massa. 

Em sembla que la cosa és clara.

dimarts, 6 de juliol del 2010

Requisits de lectura estival

Necessiteu que per Nadal algú us hagi regalat de tot cor un llibre d’aquells que no llegiríeu ni sota tortura; però, és clar, recordeu que us l’han regalat de tot cor.
Necessiteu haver tingut el llibre en un lloc visible tot l’hivern i tota la primavera i, és clar, resulta que ja ha arribat l’estiu, i a l’estiu de tot s’escriu i bé que ho llegiu.
Necessiteu anar a la platja i que anar a la platja no sigui el súmmum dels vostres plaers estivals, i que una cosa que ho fa més suportable és llegir, i que portar un llibre significa que hi queden restes de sorra i fins i tot gotes salades que eixugades de cop per un sol justicier deixen senyal i, és clar, ha de ser un llibre que estigueu disposats a castigar físicament.
Necessiteu que l’autor del llibre sigui un supervendes del qual ja en vau llegir el primer i vau decidir unilateralment i definitiva que també era l’últim però, és clar, no vau pensar que us en regalarien un altre per Nadal (de tot cor).
Necessiteu que l’autor s’hagi posat una mica al dia. Per exemple, si va escriure, posem per cas, El Cas Da Vinci, doncs que s’hagi impregnat una mica de les tècniques del Stig Larsson i que les faci servir amb més o menys professionalitat al seu nou llibre que es podria titular, per exemple i posem per cas, El Símbol Perdut.  
Necessiteu que la calor i la llum i la brisa del mar hi ajudin i que patiu alguna lleu al·lucinació. Per exemple: si tota l’estona està parlant d’una escala de cargol de pedra i ara sou a l’Escala davant de la roca que li diuen El Cargol, ¿no us estaran enviant un missatge xifrat i personal? ¿No serà un senyal? ¿Hi haurà una escala sota del Cargol? ¿No serà tota l’Escala una metàfora d’una piràmide? ¿O potser el Pedró? ¿No estarà el símbol perdut a la pedra angular del safareig al costat de rec? ¿No serà l’Olla un passadís secret al missatge d’aigua?
Necessiteu acabar-vos el llibre i fer-vos una bona dutxa. És igual si us l'acabeu a mitjanit. Compte amb les neurones assolellades. Durant uns dies millor que no parleu amb els vostres amics francmaçons de Torroella, que no se us barregin els símbols. Millor que no feu sudokus.
Necessiteu pensar si en són, d'estranys, els americans, que els tallen un braç però continuen xerrant i portant tot quisqui d’excursió per sota del Capitoli amb aquella alegria, que els de la CIA semblen dolents però són més bons que el pa de pessic, que si sou rics i poderosos heu d’anar amb compte amb la família (si no sou rics i poderosos, no patiu, que no hi sortiu a la novel·la).
Necessiteu, o sigui, tenir un piló de recursos com a lector. (Si sou americà i bonifaci, que no us passi res, que la reencarnació us agafi confessats...).
Necessiteu tenir un altre llibre a punt per continuar amb la fal·lera literària, que us l’hagin regalat o no, però que vagi d’una altra cosa. O potser dediqueu-vos un parell de setmanes als vídeos que heu anat comprant amb el diari i que encara no heu pogut veure. Tingueu una escapatòria a punt.

diumenge, 6 de juny del 2010

Forasters


Ahir dissabte es va fer una celebració sota el Pi Gros de Vilanera. El motiu era l’aprovació del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, i el fet que la zona de Vilanera fos considerada corredor ecològic entre els aiguamolls de les dues comarques veïnes, els dos empordans migpartits pel Montgrí.

S’hi van aplegar unes 70 persones (pel que vaig comptar). Van escoltar poemes i cançons i, després, tot berenant, van continuar xerrant, comentant i cantant. De tornada al poble, vaig trobar una pintada sobre d’un dels cartells que anunciava l’acte. La pintada deia: ELS FORASTERS!

Un servidor és un FORASTER. Un foraster que viu a l’Escala des de fa dotze anys i que hi treballa des de fa sis. Un foraster que paga els seus tributs, va a votar i té dificultats per aparcar cada estiu. Un foraster que creu que no cal acabar de fer malbé les zones de l’Escala que encara no s’han urbanitzat. Coses de forasters.

Aquest foraster fa uns anys va obrir un bloc que es deia Càndid de l’Escala. De seguida li van fer notar –però no directament, ai las– que de les tres paraules del títol del bloc, la més important era la preposició i que s’atribuïa pertinences que no corresponien. Aquest foraster va fer dues coses: canviar la preposició del bloc per una altra que no ofengués els escalencs, i fer un missatge al bloc que mai no va publicar perquè intuïa que no acabava de saber a qui dirigir-lo. I és que l’exclusivitat de l’essència escalenca era prou etèria.

Ara aquest foraster se sent novament recriminat per haver gosat tenir opinió i manifestar-la com si fos un escalenc de llei. En demano disculpes. Però estic content de la salvació de Vilanera. Me n’alegro fins i tot per aquells escalencs que tenen una manera d’estimar el seu patrimoni col·lectiu que se’m fa incomprensible.

Ara bé, a l’acte també hi havia gent de l’Escala. No gaires, però n'hi havia. Suposo que aquests deuen tenir un apel•latiu més contundent. ¿Desertors? ¿Traïdors? No sé si algun d’ells m’ho voldria aclarir.

Per part meva, potser hauré de tornar a canviar el títol del bloc: Càndid, un altre foraster a l’Escala.

dimarts, 16 de febrer del 2010

Vilanera again

Aquests dies estan discutint al Parlament sobre Vilanera. Segur que també discuteixen sobre altres temes, però d'aquest en tenim constància. Si Vilanera ha de formar part o no del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.
Si el tema us interessa us podeu mirar el vídeo del Canal 10 Empordà(abans TV l'Escala).
S'aprova l'avantprojecte del Parc Natural Del Montgrí
Si ho feu comprovareu com la representant del PP, Eva García, diu que felicita el Conseller de Medi Ambient perquè ha estat capaç de posar d'acord tot el territori en contra seva. Ella assegura que ha buscat per tota la zona alguna persona o entitat que hi estigui a favor, del Parc Natural, i no ha aconseguit trobar ningú. És mentida. Ningú del PP ha buscat pel territori ni persones ni entitats. Si ho haguessin fet n'haurien trobat. Molts en contra i fent molt de soroll, és cert, però altres que també aporten raons en sentit contrari. Gent que no va en contra dels pagesos sinó dels especuladors. Gent que demana la protecció de Vilanera perquè no esdevingui una altra zona lamentablement urbanitzada. Gent que no excusa els polítics pel que fan i pel com ho fan, però que sí que creu que la defensa de Vilanera és necessària.
Una d'aquestes entitats és Fòrum l'Escala-Empúries. Els seus membres estan recollint informació sobre Vilanera convençuts que la informació clara i contrastada és la millor arma dels que no tenen interessos personals. Aquesta informació l'anireu trobant a http://sites.google.com/site/vilaneraparcnatural/.
S'agraeixen visites i comentaris, especialment les i els de bona fe.
I han editat un fulletó informatiu sobre l'espai de què parlem. Aquí el teniu.
EL CONNECTOR BIOLÒGIC DE VILANERA DINS DEL PARC NATURAL DEL MONTGRÍ
Tot i que la parlamentària del PP no els ha pogut trobar, els membres del Fòrum l'Escala-Empúries tenen una compareixença davant la comissió parlamentària que estudia el projecte de llei per tal d'exposar les seves raons als diferents grups polítics.
Tot això s'està coent en aquests moments. Us seguirem informant.

divendres, 14 d’agost del 2009

Una llança per Vilanera



D’entre els missatges asturs, que encara en queden uns quants, faig una mitja part d’actualitat.
Aquesta tarda s’ha fet una “passejada” introductòria als valors de Vilanera i les Corts.
Vilanera i les Corts és un paratge de l’Escala, amagat de la vista de mar per uns turons, que fa segles eren envoltats d’aiguamolls, i ara dels darrers conreus del terme. La seva discreció respecte del mar i dels segles de pirateria, va afavorir l’aparició de masos, amb la inevitable torre de defensa, per si era el cas.
Els valors d’un paisatge conreat amb masos ben conservats són innegables. Així i tot fa uns anys va ser necessari salvar l’espai de la intenció d’un camp de golf amb la totxamenta que sol envoltar-lo. El Fòrum l’Escala s’hi va significar en els seus intents d’evitar-ho.
Ara el Fòrum torna a estar actiu perquè el paratge entraria en el pla del Parc Natural del Montgrí i el Baix Ter com a connector biològic entre les zones d’aiguamolls de l’Alt i del Baix Empordà, però propietaris i altres entitats –entre elles l’ajuntament de l’Escala– s’hi neguen al•legant pèrdues dels seus drets. El Fòrum considera que és important el connector ecològic entre ambdues zones naturals, i que si es produeixen pèrdues de drets reals es compensin però no a costa de desprotegir o desnaturalitzar l’àrea.
La passejada d’aquesta tarda era un intent del Fòrum de fer visible aquesta situació a tothom que volgués conèixer-ho. Tanmateix durant el recorregut s’ha pogut constatar que Vilanera manté no tan visibles altres valors de consideració: des d’híbrids impensables que criden l’atenció d’orquidiòlegs d’arreu, fins a un seguit de necròpolis fenícies i del Bronze final a l’espera de ser estudiades, passant pels laberints dels símbols i de la creació estètica. De tot això n’ha hagut una bona mostra durant la sortida. I crec que caldrà anar-ho tenint en compte a l’hora de fer les valoracions corresponents.
Felicitacions al Fòrum l’Escala, per la iniciativa.