El curs de les coses és la primera novel·la de l’Andrea Camilleri. La
va escriure entre el 1967 i el 1968. I no la va poder publicar fins el 1978,
quan ja gairebé havia abandonat tota esperança de publicar-la. De fet, es va
arribar a publicar però no va tenir distribució.
La història que va des de la finalització del
llibre fins la seva publicació completa el 1998, és una altra història
paral·lela a la mateixa novel·la, que l’autor explica al final de la traducció
catalana editada per Edicions 62.
La novel·la és curta i contundent, amb una
ambientació que forma part de la història en si. Comença amb una posta de sol
davant el cap Rossello i acaba en un moment indeterminat del dia a l’Escala
dels Turcs. Però el que predomina al llibre és el paisatge humà, amb tot de
figures que mai no acabem d’entendre de tan sicilians –i alguns de tan poc
sicilians– com són. Processó de sant Calogero inclosa.
De seguida notes que tens un llibre especial a
les mans, un llibre destil·lat, una beguda que no es pot prendre en qualsevol
moment ni en qualsevol ocasió. I quan li segueixes la pista te n’acabes de
convèncer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada