Imatge: http://images.ara.cat/comarquesgironines/tramuntana-que-dels-llibre-pero_ARAIMA20151105_0309_1.jpg
Confesso que, de moment, només n’he llegit el
pròleg d’en Dacosta. Fantàstic, com sempre. Com les fotos del llibre, que també
són seves.
Imatge: http://images.ara.cat/comarquesgironines/moment-presentacio-del-llibre_ARAIMA20151114_0326_1.jpg
Durant la presentació, però, em van assaltar
alguns interrogants.
Com que no he nascut a l’Empordà dono per fet
que no sóc empordanès. De fet vaig venir a viure-hi fa trenta-tres anys. Ara bé,
he de dir en disculpa meva que quan m’hi vaig instal·lar, al setembre del
vuitanta-dos, hi van haver onze dies ininterromputs de tramuntana ferotge. Jo
hi venia amb el convenciment que era capaç d’adaptar-me on fos, però aleshores
vaig tenir els meus dubtes.
Amb el temps m’hi he anat avesant fins arribar
a trobar-la a faltar, de tant en tant.
Certament deu ser un element identitari, com
es deia a la presentació, ja que faltats com solem anar d’identitat, qualsevol
fet no gaire compartit amb altres territoris, automàticament esdevé forjador de
personalitat local. Fora de l’Empordà i del Rosselló s’han de buscar altres
excuses. Però també les troben, les excuses.
A la dècada dels vuitanta, a Sant Pere
Pescador, vaig escriure uns versos que feien “En aquest país, / fa tramuntana
cada dia, / ca-da-di-a”. Volia dir que la tramuntana era un recurs social de
primera magnitud. Si en feia, perquè en feia. Si no en feia, pels dies que feia
que no en feia, i pels dies que faltarien que en tornés a fer, i pel que havia fet mentre n'havia fet i per tot el que
passava quan no en feia. A l’Empordà, els treus la tramuntana i cauen en sec
les relacions socials a manca de tema de conversa.
La tramuntana és una gran aliada de la
indústria tèxtil, perquè si ja és un clàssic l’amuntegament de mitjons
desaparellats, dono per fet que molts dels mitjons –i altres peces de roba– de
l’Alt Empordà han anat a parar al Baix Empordà, o a la costa de la Selva,
gràcies a la manca de previsió a l’hora d’assegurar-ho amb prou pinces. “Gone
with the wind”, recordava en Soldevilla a la presentació. És a dir, t’estalvies
l’assecadora, però has d’anar més sovint a mercat.
Vaja, que m’aniré llegint el llibre i ja us comentaré. Suposo que quedarà pendent la gran novel·la de la tramuntana. Podria ser, però, que ja hi hagués algú escrivint-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada