A Sant Pere de Roda hi ha una torre altiva.
La muralla d’Empúries dorm al sol.
Els turistes omplien els carrers de l’Escala
i moren els homes a les autopistes.
Hi ha un gran silenci a la Fageda.
La tramuntana ho arrasava tot.
L’aigua s’adorm a l’estany de Banyoles.
Al Port de la Selva el mar s’engolfa.
M’han dit que no miri tant el paisatge,
que és mentida el somni i la fe,
però el roure creix en el barranc de sempre
i l’aigua s’esmuny lentament més avall.
El cel no em diu res però m’aconhorta.
Hi ha una estrella que brilla en la nit
i aquells arcs de les galeries són perfectes.
La lluna s’ha aixecat a poc a poc.
Joan Teixidor. Fluvià. Barcelona: Columna, 1989.
El text està copiat de la pàgina corresponent del web http://www.mapaliterari.cat/, com a iniciativa d'Espais Escrits - Xarxa de Patrimoni Literari Català.
És cert que ja està tot inventat, però fer veure que es reinventa quelcom permet sentir que redescobreixes alguna altra cosa. Passejant pel web en qüestió m'ha passat això que dic amb els textos de Joan Teixidor sobre el Fluvià.
S'escau que aquests dies he estat llegint Un país de butxaca d'en Joan Daniel Bezsonoff, que és ple de referències literàries a la Catalunya-nord, ben bé un país de butxaca, i que tot sovint no sabem en quina butxaca l'hem entaforat.
Per completar us en poso un nimifragment:
"A mig camí entre les llengües estrangeres i una llengua massa coneguda, el català, amagat a la meua memòria, m'apareix blau i misteriós com la mar vista des del promontori de Sant Martí d'Empúries."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada