dijous, 3 de juny del 2010

Dues maneres de dir les veritats

Segurament n’hi ha més, de dues maneres, però aquestes que us adjunto són força definitòries. Com aquell que diu, la casualitat ha volgut que veiés els dos vídeos plegats. D’acord que són temes diferents, persones diferents, contextos diferents i fins i tot moments històrics diferents. I, no cal dir-ho, estils diferents.
Però, bé, un reconeixement per tots dos, per part meva, i espero que hi coincidiu. Si no, parlem-ne.

El primer a parlar, per més antic i per més proper, és en Quim Monzó subreptíciament esperonat per en Miquel Calzada. El tema és la reialesa europea en general.


I el segon a parlar, aparentment més llunyà i molt més recent, és Daniel Cohn-Bendit en una actuació al Parlament Europeu del mes passat. El tema és la política hipòcrita de més rabiosa actualitat.

Fent riure i sense somriure, o bé clavant clatellades amb vehemència, es poden dir moltes veritats. I les veritats s’han de dir.