Espàrrecs, lliris i orquídees

Anem amb la Margarita al Montgrí a buscar un dels ingredients bàsics per a fer una bona truita d’espàrrecs –i no, no són els ous. Ens afegim a les processons de buscadors, cadascun d’ells amb el seu generós manat. Els saludem. Ens saluden. Donem llambregades discretes però intenses –i no cal dir que quantitatives– als respectius manats. També ens trobem amb altres processons encara més preocupants.

S’ha de dir que és una passejada fabulosa. La zona del pla del Vent està en plena efervescència. Per una banda les orquídees anomenades Mosques Grosses (Himantoglossum robertianum), que són, segons els manuals i també segons els indicis, de bulbs especialment apreciats pels senglars. És una orquídea espectacular, que pot arribar al mig metre, i que ja porta dies florida.
Per una altra banda, el Lliri Menut (Iris lutescens), acabat d'entronar com a rei dels marges calcaris. Trobo en un espai web una aferrissada defensa dels seus poders màgics. Cas de partir d’una fetilleria d’amor, és a dir, si us veieu obligats a estimar algú per obra de bruixeria, cal que porteu un lliri menut a sobre. Dit d’una altra manera: els ecologistes no podran treure’s de sobre els maleficis a què els hagin sotmès.
Doncs, en aquests moments que estic paint la truita, m’ha semblat de justícia fer referència a les altres troballes del Montgrí. Tots els lliris i orquídees que he vist deuen ser al mateix lloc. Els espàrrecs, no.