dijous, 19 de febrer del 2009

Rèquiem per un càdec


Tal dia com avui -dinou de febrer- comença el tercer mes d'hivern del calendari republicà: Ventós. En els dos mesos anteriors -Nivós i Pluviós- la meteorologia ha estat a l'altura de l'esperat, i sembla que en aquest tercer mes continuarà esforçant-s'hi. De fet, avui mateix hem estat al cap de Creus i el vent de tramuntana ha fet generós acte de presència. Durant el recorregut per entre esquistos i pegmatites hem enregistrat una ràfega de 80 km/h.

El missatge d'avui estava previst que es titulés "les febres del febrer" i que parlés de les Februa romanes, els actes de purificació abans de l'inici de l'any: el març sota la potestat del déu de la Guerra. El tema ja donava de si per fer-ne un missatge, pensava.

Però al cap de Creus hi ha hagut un fet que ha apartat tots els altres del mig. En arribar a sa Cova de s'Infern hem trobat a faltar el càdec que hi sobrevivia, completament ajagut sobre els filons de pegmatita, amb la capçada abocada al pendent, assenyalant l'entrada de la cova, amb les arrels allargassant-se torrent amunt; doncs el que us deia: aquell càdec ha desaparegut. Ja no hi és. Queden les arrels simplement estripades. Suposem que ha estat el torrent, l'aigua de les pluges que pronosticava el mes republicà, allò que s'ha endut la part que li falta.

Amb la fotografia, que no és gran cosa, li fem aquest darrer i sentit homenatge.