Amb data d'avui i davant d'una concorregudíssima audiència d'unes deu persones, el col·lectiu Veus ha presentat la seva segona versió d'un espectacle poètic anomenat Paisatges.
La primera versió és de l'estiu del 2006 i es va estrenar a Torroella de Montgrí.
En aquesta segona versió hi ha hagut veus i músiques diferents. No podien ser-hi ni la Mariona al piano ni en Quintana amb els textos que ell havia triat. S'han conservat els textos de la Inès (tot i que era a l'Argentina) i també de l'Antònia (baixa al darrer moment, per qüestions de salut i d'embaràs).
¿Que qui hi havia, doncs?
Tres veus greus i profundes: en Ricard, en Gerard i un servidor. Entre tanta gravetat (sonora), sortosament comptàvem amb l'harpa de la Meritxell. I algunes imatges projectades hi han acabat de posar color.
¿Resultat? Un èxit. Un cop hem despertat els deu assistents, tots han dit que els havia agradat molt i molt.
Si us interessa la poesia podeu fer una ullada als textos que el col·lectiu Veus té el vici de penjar en el seu bloc: http://veus.blogspot.com/ Si no us interessa la poesia, doncs no cal que hi feu cap ullada. O potser sí.
