Bé, anem per feina. Sembla que hem vingut a Provença bàsicament a fotografiar lavanda i no podem pas tornar amb les targetes buides. Seguint pistes i imatges de la xarxa ens dirigim a Valençòla (Valensole, en francès). De seguida que pugem a l'altiplà ja ens trobem els camps posats com un escenari i plens de figurants voluntaris i artistes del sensor.
Allà, in situ, al costat dels punts de venda de bosses d'olor, de sabons, de potets d'essències, d'olis i cremes, de caramels, de postals, d'estovalles plastificades, de receptes i de prestatges al contingut dels quals no vaig estar gaire atent; hi ha també rètols que diferencien la lavande (més menuda i de tons més discrets) de la lavandine (menys menuda i de tons menys discrets).
Hi ha algun punt de la xarxa que parla de les veritables lavandes, pel que tinc entès híbrids entre espígol i barballó, diferenciant-les de les lavandes clonades. Aquestes últimes floreixen alhora facilitant determinades feines, però pel que es veu són més sensibles a plagues. Deixem l'ampliació de la informació a persones amb més coneixement del tema.
I, per suposat, com ja veieu, hem fet les fotos de rigor, abans d'anar a sopar a Lormarin (Lourmarin, en francès).
