Pons a Lormarin

Evidentment, marejats per la Provença, vam visitar Lourmarin. De vespre potser no vam gaudir com calia de carrers, vistes al castell i al seu entorn. I el que tampoc no vam fer va ser veure la tomba de Camus.

Imatge: http://www.philippeduhamel.fr/wordpress3/wp-content/gallery/lourmarin/tombe-dalbert-camus-a-lourmarin.jpg

Potser hagués estat interessant, no perquè Camus sigui un dels meus ídols, però sí que n’és d’un poeta que em mereix tota l’admiració: Ponç Pons, el menorquí.

Imatge: http://media.cervantesvirtual.com/images/portales/ponc_pons/imagen_portada.jpg 

En un dels seus darrers llibres, d’en Ponç, apareix “Tres poemes provençals”. I a les notes al marge explica que en una visita a la Provença, a fer una conferència a Ais va “aprofitar per veure l’atélier de Cézanne, flâner per l’Arles de Van Gogh i Gauguin, visitar la casa de Jean Giosco a Manosca, la tomba de Camus a Lourmarin i la famosa llibreria de Banon.”

De tot això, nosaltres no vam fer res. Queda pendent, com tantes altres coses.

En el poema dedicat a Camus, en Ponç diu:

“Paradis des insectes, / sur la croix de l’exil, / les cigales éblouies / vont battant leur prière / et ces vers frémissants / deviennent papillons.”

Més endavant, en el mateix poema: “mais a l’encrier de nos jours / il fait nuit dans les mots.”

Lavandulisme

Bé, anem per feina. Sembla que hem vingut a Provença bàsicament a fotografiar lavanda i no podem pas tornar amb les targetes buides. Seguint pistes i imatges de la xarxa ens dirigim a Valençòla (Valensole, en francès). De seguida que pugem a l'altiplà ja ens trobem els camps posats com un escenari i plens de figurants voluntaris i artistes del sensor.

Allà, in situ, al costat dels punts de venda de bosses d'olor, de sabons, de potets d'essències, d'olis i cremes, de caramels, de postals, d'estovalles plastificades, de receptes i de prestatges al contingut dels quals no vaig estar gaire atent; hi ha també rètols que diferencien la lavande (més menuda i de tons més discrets) de la lavandine (menys menuda i de tons menys discrets).

Hi ha algun punt de la xarxa que parla de les veritables lavandes, pel que tinc entès híbrids entre espígol i barballó, diferenciant-les de les lavandes clonades. Aquestes últimes floreixen alhora facilitant determinades feines, però pel que es veu són més sensibles a plagues. Deixem l'ampliació de la informació a persones amb més coneixement del tema.

I, per suposat, com ja veieu, hem fet les fotos de rigor, abans d'anar a sopar a Lormarin (Lourmarin, en francès).