Visitem el Camp Joffre de Ribesaltes. La seva museïtzació es va inaugurar l’octubre del 2015.
A més del museu queden les restes dels barracons i instal·lacions que van resultar ben rendibles del 1939 al 2007.
El 1939 havia de servir per a l’entrenament de les tropes franceses d’ultramar però l’èxode republicà espanyol el reconverteix en centre de confinament per a 15.000 exiliats.
El 1940 augmenta la seva capacitat en previsió de les necessitats que provocaria la 2a Guerra Mundial. Els primers refugiats francesos arriben el 1941.
El 1942 recull famílies jueves en previsió de la seva deportació a Alemanya. El govern francès de Vichy col·labora activament amb els nazis que prenen possessió del camp fins el 1944.
El 1944 el camp continua «acollint» refugiats per força: espanyols que travessen la frontera, refugiats soviètics...
Entre el 1945 i 1946 el camp hi ha presoners de guerra alemanys, dels quals hi moren més de 400.
El 1962 esdevé un camp penitenciari per als partisans condemnats a la Guerra d’Argèlia. Poc després esdevé un camp de Harkis (els tiradors argelins amb les seves famílies). Ho serà fins al 1977.
Al 1964 també hi arribaran militars francesos guineans i vietnamites.
El 1986 esdevé «centre de retenció administrativa», o sigui lloc per a tota mena de refugiats en situació irregular de l’Estat Francès.
El 2007 es tanca com a camp en ús i esdevé «memorial dels refugiats».
El 2015 s’aixeca l’edifici que fa de museu i el primer ministre Manuel Valls reconeix públicament el maltractament i la humiliació que la república francesa ha donat als refugiats espanyols.
Tota aquesta història queda recollida al museu i a les múltiples projeccions que s’hi fan, en una gran sala en penombra i amb vitrines d’objectes més o menys recuperats. Un enorme edifici perfectament integrat en el recinte, pràcticament invisible.
Això és el que hi ha. A fora, restes com les que veieu fotografiades i que el muscat no acaba d'endolcir.
