L’aigua mansa del port
guarda tots els colors;
reté el blau per al mar
i els altres són cruspits
per les algues i els peixos.
¿Què aprecien els morts:
el record, la litúrgia
pública, el paisatge?
¿o és tot cosa dels vius?
Quan terra i mar s’enfronten
la ria es posa un temps
a favor de l’un, i un altre
temps a favor de l’altra.
Un símbol té la força
de la gent que l’accepta,
tanta força com tanta
gent s’hi identifica.
