Dies fa que ja vaig decidir qui votaria. No
qui més confiança m’inspirava, sinó de qui desconfiava menys.
Per això puc destinar la jornada d’avui a
reflexionar sobre altres coses. ¿Sobre economia? ¿Sobre si el capitalisme ha
estat tan babau d’ensenyar totes les seves tècniques macabres i ara tothom que ha
volgut ja li ha vist les vergonyes? ¿Sobre si serem capaços d’aprendre de la
història, vist que fins ara no n’hem estat?
Prou, prou, prou. Jo volia fer només una
reflexió d’estar per casa, sobre la campanya electoral.
La campanya electoral. L’adjectiu insuportable és insuportablement
benèvol.
Tres propostes.
La primera seria una campanya electoral de tres
dies: un dia per explicar el que vulguin explicar, l’altre per replicar el que
han dit els altres, i l’últim per contestar les rèpliques i fer els darrers
aclariments. I prou. Jo crec que tres dies els aguantaríem.
La segona és que els presidenciables, i alguna
subpresidenciable, facin una pel·lícula 3D (en català o castellà o fifty-fifty)
i que es projectin tant als principals cinemes com als cinemes de barri (i qui
vulgui als cinefòrums). Crec que amb 3D se’ls hi apreciarien millor els morros
i els capellans. Hi va qui vol pagar per escoltar-los, i avall.
La tercera és que la campanya es faci per
subscripció. Una plataforma Verkami seria ideal. Si aconsegueixen els diners,
fan campanya. Si no, que vagin a les places públiques a veure qui pillen.
I després de les propostes, una súplica.
Tots els indecisos i totes les indecises, que
dissimulin, que menteixin, que diguin que ja s’han decidit, que no els calen ni
més missatges, ni més mítings, ni més programacions mediàtiques, ni més pàgines
als diaris, ni més cartells als fanals. Que ho facin pel bé de tothom.
