Robert Plant a Sant Miquel de Fluvià

Al costat del monestir de Sant Miquel hi ha un baix relleu que representa el sant, matant el dimoni amb una mà i amb unes balances a l'altra per comprovar que els pes de les ànimes no és major que el d’una ploma.

Havia vist aquella imatge un piló de vegades.

A casa tenia el quart disc dels Led Zeppelin, aquell que van voler editar sense títol tot i la resistència de la companyia discogràfica. En comptes de títol havien posat quatre signes esotèrics i cabalístics, un per a cada membre del grup.

El d’en Robert Plant era una ploma dins d’un cercle.

Fins fa poc ignorava que la ploma del cantant dels Led Zep i la de les balances de sant Miquel era la mateixa. La ploma de Maat, la deessa egípcia de l’equitat i la justícia, també adoptada –com a símbol– pels que feien de l’escriptura la seva principal activitat. Aquella ploma, ja en temps dels egipcis, servia per sospesar el pes del pecat dels feligresos. I és que el catolicisme, com a única religió vertadera, no va copiar res de les altres religions falses i paganes.

Doncs ara en Robert Plant torna a treure disc. Atrevidament diferent dels anteriors. I torna a fer servir la ploma de Maat, però en un context totalment diferent, un context circense.

La primera cançó del disc és de Los Lobos. La dansa de l'àngel. ¿Us ve de gust de veure’n el vídeo? No cal anar a Sant Miquel de Fluvià a escoltar-lo. Tot i que...