A l’abril
acaba’t el pernil,
que si trigues
se te’l foten les formigues.
Doncs ja som a 20 d’abril de 2009. O sigui primidi de Floral de l’any 217. O sigui que demà comença el segon mes de l’any del calendari persa: Ordibehesxt (اردیبهشت). O sigui.
Doncs ja som a 20 d’abril de 2009. Abril. El nom ve directament del llatí, aprilis, amb el mateix significat. Ara bé, ¿d’on prové la paraula aprilis?
Trobareu que ve del llatí aperire, o sigui obrir, per la cosa aquella de les flors obrint-se. El mateix Ovidi ho sosté. O sigui, abril el mes d'obrir-se.
Trobareu que ve del grec aphrós, o sigui escuma, ja que el mes estava dedicat a Venus, que va néixer de l’escuma, i el nom que li donaven els grecs era Afrodita. O sigui, abril el mes afrodisíac.
I encara trobareu una tercera versió: que no se sap de quina paraula ve, ni de quin idioma.
¿I no és maco això d'ignorar-ho? Jo proposo de fer una recerca paleoantropologolingüística que pugui demostrar que hi ha una relació directa entre l'abril i les formigues.
