No, no em
refereixo a una recreació neolítica o medieval. No, no. Em refereixo a una
relectura de la novel·la DG d’en Ramon Solsona.
La va escriure fa
vint anys amb la confessada intenció de fer una sàtira dels polítics de
llavors. En el seu moment va ser gairebé un escàndol.
Llegida vint anys
després, resulta gairebé infantil. Dibuixa un escenari en què es posa
lleugerament en dubte l’omnipresent matrimoni Pujol Ferrussola. Hi ha un
personatge que es passa la novel·la convocant rodes de premsa per criticar
veladament els seus socis. És un tal Duran i Lleida. En algun moment se
suggereix la possibilitat de la corrupció política.
La protagonista
és la Maruja Ruiz, envoltada de polítics de primer ordre, com ara Pidetresbranques,
Open Bank, Maria Brizard, o Praxis, i de
membres de la pròpia família amb noms tan contundents com Dego (Degollado),
Barbie, Pere Màrtir, Pere Regalat, Príncep de Beukelaer, Black & Decker,
Windows 95, Nintendo i un llarg i tortuós etcètera.
La situació és
simple. La Maruja vol trobar feina per al seu home i acaba com a cap d’una
direcció general de la Generalitat. Al final intenta fer alguna cosa digna del
seu càrrec i és destituïda.
No, no us he
aixafat l’argument, perquè no en té. No és pas per l’argument que es pot
llegir. Ara bé, us cal la determinació històrica en la lectura. Si no...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada